Aviat

Queralt

Diumenge vaig ser al santuari de Queralt, a Berga, punt de sortida de la excursió que vam planejar per la serra. Vaig estar uns minuts dins l’església i després vaig gaudir de la vista de tota la terra que des d’allí es veu, ufanosa miressis al cantó que miressis i amb la vegetació exhibint la millor gamma cromàtica –verds dominants, és clar-  que agraïa la humitat rebuda. 

Vam fer tota una volta a la serra, del santuari fins a la Collada Gran, pujant pel cantó nord i a les envistes d’Espinalbet i el Cogulló d’Estel·la. 

Déunidó la pujada. Sort que poc a poc i distret, ara amb unes mates de maduixa, ara amb el cant dels ocells, ara amb tantes i tantes coses que reclamen la atenció en un ambient farcit de vida i bellesa, vaig anar fent el meu exercici de pràctica del ritme de respiració, que he anat perfeccionant a mida que l’estalvi i la administració de forces s’ha anat imposant inevitablement.

Sempre m’ha emprenyat arrencar en fred. Ara més. Per això em van resultar feixugues les escales de fusta que hi ha instal·lades per a facilitar el pas per unes roques, en sortir pel corriol a la dreta del camí que mena a la cova de la Troballa, que es deixa a l’esquerra. I és que arrencar en fred no facilita la obtenció de la cadència del ritme, que de manera diguem-ne “natural” es produeix quan ja tens el cos desentumit.

Tothom troba d’allò més adient que el futbolista faci uns minuts, sovint llargs, d’escalfament previ a la seva entrada al camp.

En canvi, tothom fot cara de talòs sorprès quan proposes d’iniciar la excursió en un punt a quinze minuts a peu, més o menys, del lloc d’inici de la pujada, per a escalfar una mica el cos.

De la Collada Gran vam baixar després cap a la Font Calenta i d’allí fins a Garreta, on vam menjar l’entrepà a tall de dinar,  vorejant per sota els Cingles del Garreta.

Després vam anar seguint el corriol que, més o menys paral·lel a la carretera, planeja fins a Can Fumanya, o Fumanya, a la part més enlairada de la ciutat de Berga.

Per cert que això de la toponímia a la cartografia, també va per barris. Un company portava un plànol del 2004 (si no recordo malament), on no hi ha el nom de la Collada Gran i en canvi l’anomena –parlo de memòria- Coll de Portet, suposo que per relació amb la casa Portet que hi ha sota mateix. I al plànol de ICC hi està escrit Fumanya, sense més, quan el meu plànol de l’Alpina, edició de 1984, assenyala Can Fumanya.

Un dia d’excursió magnífic, pel temps, que se’ns va aguantar força bé, variant de sol a núvol, molt lluminós, la temperatura agradable i fins i tot un xafeguet de tarda anecdòtic.

I dels paratges què dir-ne? Res. És la serra de Queralt. És el Berguedà.

Per si pot ser de l’interès d’algú he posat el traçat de l’excursió al "Wikiloc".