Camins amb mi, en el temps de veure les muntanyes des de baix i la mar des de dalt.
Sempre, per damunt de tot, la Llibertat.

dimecres 22 de juliol de 2009

Vull saber els noms dels Herois

HONOR I GLÒRIA ALS HEROICS BOMBERS,
VICTIMES DE L’INCENDI D’ORTA DE SANT JOAN.


Només cal una mirada superficial a qualsevol diari per a saber noms i cognoms de polítics i politiquets de primera, segona, tercera o quarta fila, que han anat a Orta de Sant Joan, uns perquè hi havien d’anar, suposo, d’altres per a sortir a la foto.
No hi cap problema en saber-ne noms i càrrecs.

Però cal molt més que una mirada superficial per a saber els noms dels Herois del GRAF, unitat d’èlit dels Bombers de la Generalitat que treballa a primera línia de risc, que van resultar morts, en nombre de quatre i molt malferits altres dos.
Entre La Vanguàrdia, L’Avui, Vilaweb, Canal de Notícies de la Generalitat, El Pais, etc., he pogut esbrinar el següent:
Ramon E. Fill del Palau d’Anglesola, resident a Mollerussa. (Vilaweb en dona el primer cognom: Espinet) Mort.
David D. Fill d’Almatret, veí de Lleida. Mort.
JA, de Tremp. Mort.
Jordi M. De la Pobla de Segur. Mort.
Pau C. De Lleida. Molt malferit.
Josep Mª P. De La Pobla de Segur. Molt malferit.

Es pot llegir notícies de detencions de persones que, suposo, pel dret a la privacitat fins que no hi hagi sentència, s’identifiquen (¿!) per les inicials. I en d’altres ocasions, amb una discrecionalitat esfereïdora, fins i tot de víctimes, es donen noms i cognoms.
Però que pot tenit tot això a veure amb persones com els nostres bombers? Quina privacitat s’ha de salvaguardar?

Els nostres bombers no son “fulano A” ni “mengano B”. Els nostres sis herois tenen noms i cognoms que han de ser coneguts de tot el Pais al que han servit amb risc de vida, com el serveixen els seus companys.

Ja sé que no serveix de res que el Xiruquero-kumbaià EXIGEIXI el noms i cognoms dels bombers morts. Però Catalunya i cada ú dels catalans, tenim dret a saber els seus noms i cognoms i homenatjar-los com es mereixen.

dimarts 21 de juliol de 2009

Sense litúrgia.


Teules perfectament arrenglerades, que la humitat de l’hivern ha tacat de grisor.
Terrats de rajola vermella, emblanquinats.
Eixides enrajolades. Eixides florides, hortets de miniatura.
Cases boniques. Cases de casal, vidriera al portal. Carrer amable.

Amunt, enllà, més disperses, altres cases son els forats al formatge de pins i sureres del turó. Son unes altres cases, cases de qualsevol lloc.
El sol, en eixir, il·lumina la paret d’una d’aquelles cases abans de fer desmai damunt les del poble.

Sentor de mar. Xiscle d’orenetes. Vol rabent de falziots. Ara el sol daura els cabells del turó de Sant Sebastià.
La terrassa és petita, però prou eixerida. Bado a la barana, el matí de bonhora, en la meva oració sense litúrgia establerta.

Sento l’aigua de la dutxa. Quan no la senti em giraré, per veure-la despullada mentre s’acaba d’eixugar a costat del llit desfet, on el llençol, únic abric, testimonia la passada nit d’estiu. I m’hi acostaré per a passar el nas fregant la pell, encara un xic humida.

Davant la cala una munió de petites embarcacions de lleure oscil·len, al ritme de les ones, ancorades a les boies. A l’esquerra el port esportiu.
I la platja. Aquest estrany espai de sorra del que els matiners prenen possessió clavant el parasol, talment com el conqueridor que hi planta la bandera.

Mar bella, mar blava, escuma blanca. Onades. Sol fort a la platja.
Gent banyant-se.
Mar traïdora. Una d’aquelles barques és la de Caronte?
Udol, proper, d’una ambulància. Sacseig. Angúnia.

A la nit llums tènues al passeig, nit sense estridències. El far de Sant Sebastià pinta de llum el cel amb les seves passades rítmiques.

Un altre matí torno a obrir la porta de la terrasseta. Núvols a ponent creixen i s’esvaeixen, com una paràbola dels dies.
I torno a mirar, amb aquests meus ulls que no arriben a comprendre, les teulades, les eixides, els carrers.

Bado a la barana, un altre matí de bonhora, en la meva oració sense litúrgia establerta.

Llafranc.

dimarts 14 de juliol de 2009

A Marina


De la proposta d'en Q, per anar a acomiadar-nos d'algunes muntanyes, el més calent és a l'aigüera.
Ai, ai!

Estem passant uns dies a Llafranc.
Avui hem anat a donar un volt cap al Far de Sant Sebastià i hem tornat a Llafranc per un tros de sender local direcció Palafrugell, que enllaça amb un altre tros del pr-c 107.