Ganes de passejada i de mar. Vet-ho aquí.
I tant és que el dia sigui gris i que prevegin una mica de pluja.
I més ganes encara d'allunyar-.me d'una manera de fer que grata, cada vegada més, les entranyes d'un absurd que eleva a categoria, l'anècdota -pura, temporal i transitòria- de la relativa potència física.
Serem tres, i a mig camí, on s'afegirà un altre company, quatre.
Quan cal, a pas de cargol, per a deixar-nos interpel·lar, per exemple, per una erosió que més recorda un costellam nu que una roca voramar.
La mar és plana, gairebé plana, i tot just el darrer trencar de l'ona aporta una mica de blancor d'escuma.
A Badalona, pretenem anar al Pont del Petroli, que no fa gaire, i als quatre vents, van dir que quedava reobert al gaudi dels passejadors: Mentida. Torna a ser tancat, inaccessible. Tot un -futur ?- passeig en obres interminables, tot panxa enlaire, dos operaris aquí, un altre a cinc cents metres com més a prop, i tanques a tot arreu.
Unes luxoses planxes feta de llistons de fusta- potser melis?- que han de valdre un ronyó, a mig fer, al costat d'altres andròmines de les obres. De les obres de quan molts es pensaven que érem rics i no rucs. Enormement rucs. Curiosament ahir, aquest blocaire il·lustrava el seu article amb la deliciosa imatge del pescador fitant la boira.
Una mica de roima ens acompanya a tot el passeig fins a Montgat. No val la pena ni tant sols posar-se el "cangur". La sensació d'humitat és permanent, però no freda, i la interpreto com una prolongació cap a mi de l'alè d'una mar que no es mostra gens agressiva, als al contrari, com una mica melangiosa.
Arribarem mitja hora abans de la subhasta i ens quedarem asseguts mirant aquelles aigües d'on sortirà la vida -i la mort- d'aquells peixos que després, a les safates de vímet, seran objecte de les nostres mirades i valoracions i que ara, sense pressa, es van posant a punt.
"Tretze a banda...." segueix la veu del pescador que canta la subhasta.
Quan arriba el torn dels verats tanco al meu favor una safata de cinc exemplars preciosos, del blau iridiscent i lluminós que només saben tenir els verats. Demà, que els nostres fills vindran a dinar a casa, tindran uns verats acabats de pescar a taula, posats a punt per l'habilitat que la meva mestressa té a la cuina.
Ara, per l'hora que és, toca un menú i després, en agradable conversa tots quatre, el tren de retorn a casa.
7 comentaris:
Certament una passejada relaxada va molt bé.
No sabia que hi hagués subhastes de pescadors per a particulars.
fa ja uns quants dies també vaig fer aquest recorregut i es veritat que tot està paralitzat i gairabé ho prefereixo abans que comencin a construir i ho destrueixin tot d'una forma xabacana i hortera!
Hi havia de tot Pere, unes peixeteres, restauradors, i particulars. Suposo que les de confraries més importants deuen ser només de professionals.
Ai Maria! el mal ja està fet, que ara ja no hi ha ni el tros de platja previ, ni el que, suposo, volien -o encara volen- fer.
El que no entenc és que no es faci, ni que sigui provisionalment, un pas entre les semi-paralitzades obres que permeti el gaudi del pont.
Quina roca més curiosa, veig que és a la vora del mar i no m'acaba de lligar amb la meva idea de costa badalonina. Està travessada clarament per filons magmàtics, peròla roca em desperta dubtes. M'has de dir on és!
Gatsaule, és a la platja de les Mallorquines, a Montgat. He pres les coordenades del Google Earth:
41º 27' 52.83" N
2º 16' 42.21" E
M'agradaran les teves explicacions, ja ho saps.
Doncs gràcies per les coordenades, perquè m'han anat molt per confirmar-ho. Es tracta de calcàries noduloses del Devonià inferior (els nòduls es veuen molt bé), és a dir, formades en una plataforma continental marina (la plana submarina que arriba com a màxim als 200 m de fondària i sempre te llum) fa uns 410 milions d'anys.
En aquestes calcàries és fàcil trobar-hi fòssils d'uns cefalòpodes en forma de cigar anomenats "Orthoceras", no sé si en vas veure algun.
I els filons que les travessen semblen de quars, formats segurament durant la formació del gran batòlit granític del Maresme i Collserola.
Espero que l'explicació t'hagi agradat, que els geòlegs de qualsevol pedra en fem una història!
Publica un comentari a l'entrada