divendres, 13 d’abril del 2012

Cinc verats

Ganes de passejada i de mar. Vet-ho aquí.
I tant és que el dia sigui gris i que prevegin una mica de pluja.
I més ganes encara d'allunyar-.me d'una manera de fer que grata, cada vegada més, les entranyes d'un absurd que eleva a categoria, l'anècdota -pura, temporal i transitòria- de la relativa potència física.
Serem tres, i a mig camí, on s'afegirà un altre company, quatre. 
Quan cal, a pas de cargol, per a deixar-nos interpel·lar, per exemple, per una erosió que més recorda un costellam nu que una roca voramar.
La mar és plana, gairebé plana, i tot just el darrer trencar de l'ona aporta una mica de blancor d'escuma.

A Badalona, pretenem anar al Pont del Petroli, que no fa gaire, i als quatre vents, van dir que quedava reobert al gaudi dels passejadors: Mentida. Torna a ser tancat, inaccessible. Tot un -futur ?- passeig en obres interminables, tot panxa enlaire, dos operaris aquí, un altre a cinc cents metres com més a prop, i tanques a tot arreu.
Unes luxoses planxes feta de llistons de fusta- potser melis?- que han de valdre un ronyó, a mig fer, al costat d'altres andròmines de les obres. De les obres de quan molts es pensaven que érem rics i no rucs. Enormement rucs. Curiosament ahir, aquest blocaire il·lustrava el seu article amb la deliciosa imatge del pescador fitant la boira.

Una mica de roima ens acompanya a tot el passeig fins a Montgat. No val la pena ni tant sols posar-se el "cangur". La sensació d'humitat és permanent, però no freda, i la interpreto com una prolongació cap a mi de l'alè d'una mar que no es mostra gens agressiva, als al contrari, com una mica melangiosa.

Arribarem mitja hora abans de la subhasta i ens quedarem asseguts mirant aquelles aigües d'on sortirà la vida -i la mort- d'aquells peixos que després, a les safates de vímet, seran objecte de les nostres mirades i valoracions i que ara, sense pressa, es van posant a punt.

"Tretze a banda...." segueix la veu del pescador que canta la subhasta.
Quan arriba el torn dels verats tanco al meu favor una safata de cinc exemplars preciosos, del blau iridiscent i lluminós que només saben tenir els verats. Demà, que els nostres fills vindran a dinar a casa, tindran uns verats acabats de pescar a taula, posats a punt per l'habilitat que la meva mestressa té a la cuina.
Ara, per l'hora que és, toca un menú i després, en agradable conversa tots quatre, el tren de retorn a casa.

7 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Certament una passejada relaxada va molt bé.
No sabia que hi hagués subhastes de pescadors per a particulars.

Racons de la nostra terra ha dit...

fa ja uns quants dies també vaig fer aquest recorregut i es veritat que tot està paralitzat i gairabé ho prefereixo abans que comencin a construir i ho destrueixin tot d'una forma xabacana i hortera!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hi havia de tot Pere, unes peixeteres, restauradors, i particulars. Suposo que les de confraries més importants deuen ser només de professionals.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ai Maria! el mal ja està fet, que ara ja no hi ha ni el tros de platja previ, ni el que, suposo, volien -o encara volen- fer.
El que no entenc és que no es faci, ni que sigui provisionalment, un pas entre les semi-paralitzades obres que permeti el gaudi del pont.

Gatsaule ha dit...

Quina roca més curiosa, veig que és a la vora del mar i no m'acaba de lligar amb la meva idea de costa badalonina. Està travessada clarament per filons magmàtics, peròla roca em desperta dubtes. M'has de dir on és!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, és a la platja de les Mallorquines, a Montgat. He pres les coordenades del Google Earth:
41º 27' 52.83" N
2º 16' 42.21" E
M'agradaran les teves explicacions, ja ho saps.

Gatsaule ha dit...

Doncs gràcies per les coordenades, perquè m'han anat molt per confirmar-ho. Es tracta de calcàries noduloses del Devonià inferior (els nòduls es veuen molt bé), és a dir, formades en una plataforma continental marina (la plana submarina que arriba com a màxim als 200 m de fondària i sempre te llum) fa uns 410 milions d'anys.

En aquestes calcàries és fàcil trobar-hi fòssils d'uns cefalòpodes en forma de cigar anomenats "Orthoceras", no sé si en vas veure algun.

I els filons que les travessen semblen de quars, formats segurament durant la formació del gran batòlit granític del Maresme i Collserola.

Espero que l'explicació t'hagi agradat, que els geòlegs de qualsevol pedra en fem una història!