dimecres, 21 de novembre del 2012

Tardorenca a la Riera de Rajadell


De les quatre estacions de l'any n'hi ha dues que, en general, ens criden més poderosament l'atenció: la primavera i la tardor. Son les estacions dels canvis més evidents.
Sí, son els canvis els que ens reclamen l'atenció i no una certa monotonia.
La primavera és el jovent, l'esclat de la vida després de la grisor hivernal, amb un primer color dominant, arrauxat, el verd que tot ho omple.
El verd, color que un molt bon paisatgista em deia un dia que no existia, que els tubs de verd s'haurien de treure de la paleta. I treballar amb les barreges dels grocs que blavegen i els blaus que groguegen. Recordo el dia que m'ho va dir, quan jo lluitava en l'intent infructuós de matisar la gran taca de verds en què s'havia convertit el quadre que pintava.

Deixem per a l'estiu l'edat adulta i per a l'hivern, la vellesa.
La tardor, en canvi, és la maduresa. Els matisos. Els colors més càlids que moderen el verd del substrat i, sovint, als boscos de fulla caduca, amaguen.

A l'espai de la riera de Rajadell, que combina bé els arbres de fulla perenne i els de caduca, les taques més càlides semblen estar repartides a consciència, com cercant un equilibri engrescador.
Uns amics manresans, bons coneixedors de l'espai, van tenir la gentilesa de fer-nos-hi de guies a quatre companys "cargolets",  tot suportant amb  estoïcisme la lentitud del pas i les freqüents aturades a la recerca d'algun rovelló. La qual cosa és ben d'agrair. I agraïm.
Al Gorg Blau

Malgrat que el matí va ser gris, que moltes estones vam haver d'obrir els paraigües a una pluja fina, moderada, la llum va tenir prou consistència com per a mostrar-nos un espai de gran bellesa, que bé ens reclama una segona visita.
Vam fer una volta circular, sortint i arribant del bosc del Suanya. I vam passar pel Gorg Blau.
Aquestes dades son suficients -no poso el recorregut- per a gaudir de l'estudi de la cartografia a qui desitgi conèixer aquells paratges.





16 comentaris:

Eva ha dit...

A mi també m'agrada més la tardor que l'hivern. Però després tot té el seu encant, i el bonic és gaudir-ho (de manera diferent, clar).

Les fotos són molt boniques. Ja enyorava alguna excursió més al teu bloc! :)

esparver ha dit...

La tardor té una llum que no tindrà mai la primavera i de colors no queda curta.

M'agrada veure que es poden fer excursions magnífiques sense haver de pujar grans cims.

Marta ha dit...

Jo també sóc cargoleta. També m'agrada d'anar gaudint pas a pas. Bolets però no en trobo mai!

Pere de can Peret ha dit...

És molt bonica la riera de Rajadell. Llàstima del dia plujós, encara que també té el seu encant.

Júlia ha dit...

Els dies plujosos de tardor són molt bonics i evocadors, em va encantar la passejada.

JERKOUT ha dit...

jo que sóc daltònic, puc corroborar que els verds no els distingeixo mai, ho tiren a gris blau, o bé marronosos, o bé groguets. Massa complicat per estos dies de tardor, on és millor només disfrutar, que de ben segur ho heu fet!! salut!!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola E. Gràcies. Com és la tardor per aquí on ets tu?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, a grans cims -i mitjans i baixos- es poden fer magnífiques excursions, com es poden fer a planes, valls i gairebé tot arreu. Tot va relacionat amb l'actitud excursionista de cadascú.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ah, Marta, doncs si també ets cargoleta potser un dia ens trobarem rosegant la mateixa fulla!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, el dia plujós, que no ens va pas privar de res, va ser un element tardorenc més. Hores d'ara no sé ben bé si nosaltres ens vam adaptar al temps o va ser el temps que ens va obsequiar a nosaltres.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I jo que me'n alegro Júlia. Jo també m'ho vaig passar molt i molt bé.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

JERKOUT, també tinc entès que els daltònics teniu una especial capacitat per a captar els volums, cosa importantíssima per als paisatgistes. A l'excursió, de tant en tant mirava de copsar els volums dels arbres que quedaven esmorteïts.

Eva ha dit...

Ací en tens un tastet!

http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2012/11/pels-voltants-de-mulay-abdelssalam.html

Eva

JERKOUT ha dit...

no en sabia res d'això dels volums, mercés... i molt d'acord en que és la nostra actitud el que fa grans o petits els recorreguts, independentment de la llargada o la dificultat d'estos.

Eva ha dit...

Ací en tens un altre tastet, de diumenge passat:

http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2012/11/jbel-bouhachem_27.html

Eva

Gatsaule ha dit...

Aquests dies de fred intens, pensava en que quan arriba la tardor sempre agraeixo el fet de tenir la sort de viure en un país de clima mediterrani i poder gaudir del pas de les estacions, dels canvis de colors, de llum, de temperatura... Un luxe que molts cops no sabem apreciar!