tag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post7992147730178854883..comments2023-09-27T14:15:06.897+02:00Comments on Xiruquero-Kumbaià: PropostaXiruquero-kumbaiàhttp://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-34511267537462706042009-07-08T07:54:12.643+02:002009-07-08T07:54:12.643+02:00M.Antònia, acceptar la limitació esdevinguda amb e...M.Antònia, acceptar la limitació esdevinguda amb el temps no em sembla pas fer negatiu un bell record, una experiència viscuda intensament.<br />Tal vegada l'acceptació ens pugui fer romandre en el desig. I és aquest qui ens empeny. No et sembla?Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-6722607323052244482009-07-08T07:45:28.405+02:002009-07-08T07:45:28.405+02:00Que bé que m'has entès, en Girbén!
Un porteja...Que bé que m'has entès, en Girbén! <br />Un portejador dius? Gràcies, però hauria de ser a l'inrevés, sóc jo qui hauria, fins on pogués, fer-te de camàlic.Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-22649837967540882582009-07-02T23:55:30.612+02:002009-07-02T23:55:30.612+02:00Si no es pot fer el cim, es pot fer un tros de cam...Si no es pot fer el cim, es pot fer un tros de camí. La vivència no te la pot treure ningú. El record ha de ser positiu i reviure el viscut. Sols una enfermetat mental et pot esborrar els passos fets. Una olor et pot fer reviure, uns núvols, una claror ... Però sempre amb un somriure, el viscut és teu i si ha estat positiu, Per què fer-lo negatiu?M. Antòniahttps://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-71303179730971250372009-07-02T13:51:51.859+02:002009-07-02T13:51:51.859+02:00Ei Xiru! Jo, que ja m'he acomiadat de muntanye...Ei Xiru! Jo, que ja m'he acomiadat de muntanyes a les que mai he pujat, t'entenc cosa de no dir. I ara, en temps de superba prevalença del rendiment, la valenta aproximació que fas a una qüestió que ens ateny a tots -la del declivi- té un no sé què d'altesa, de presenciar un bell capvespre sota un cel de serenor, que, per força, ens il·lumina. <br />Si, a l'hora d'un d'aquests adéus, et calgués un portejador... Avisa'men Girbénhttps://www.blogger.com/profile/10590547499074724302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-67227850167420319812009-06-30T18:24:20.933+02:002009-06-30T18:24:20.933+02:00Moltes gràcies Mercè, que sigui en vida vostra.
Un...Moltes gràcies Mercè, que sigui en vida vostra.<br />Unes capacitats no poden evitar que se n'enyorin d'altres, em sembla.<br />Com li deia a la Clidice no es tracta d'acomiadar-se de les muntanyes en general, que no és el cas encara, sinó d'algunes en particular.<br />Crec que l'acceptació de la realitat ens fa més forts. I no més febles, com sovint es pensa. La renúncia, quan cal, és una de les primeres -si no la primera- virtuts del muntanyenc.Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-20146478635224287402009-06-30T18:17:00.197+02:002009-06-30T18:17:00.197+02:00Gatsaule, una despedida d'aquest tipus pot ten...Gatsaule, una despedida d'aquest tipus pot tenir una doble vessant, una cara i una creu: la cara, que encara hi ha muntanyes a l'abast, la creu que d'altres que ho van estar a l'abast ja no hi estan. Més enllà de si els comiats, en general ens agraden i/o tenen, o no, utilitat, que això depèn de cadascú.<br />Dius "sobretot si no té marxa enrera..": indubtablement si es va sobrat de forces. Ningú, jo tampoc, es plantejaria un comiat en aquest cas.Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-43822772562807033442009-06-30T18:04:02.079+02:002009-06-30T18:04:02.079+02:00És clar que no et sabries decidir, Alba, amb tot e...És clar que no et sabries decidir, Alba, amb tot el que et queda per davant!<br />No sé si elles ens recorden. Sí que em sembla que nosaltres les duem a dins. Acceptar que determinades muntanyes ja "només" les durem a dins, per molt que un dia tornem a ser als seus peus, no hauria de ser altra cosa que un petit exercici d'acceptació de la realitat.Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-28099443990799198952009-06-30T17:52:33.321+02:002009-06-30T17:52:33.321+02:00La idea, Clidice, és acomiadar-se d'algunes mu...La idea, Clidice, és acomiadar-se d'algunes muntanyes. No de les muntanyes en general, que això darrer no en sabria pas, a menys que em trobés en una situació límit que, gràcies a Déu, encara no ha arribat.Xiruquero-kumbaiàhttps://www.blogger.com/profile/06060518671529040276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-40287689149597480092009-06-29T19:55:13.360+02:002009-06-29T19:55:13.360+02:00Hola, Xiruquero, feia dies que no et deixava cap m...Hola, Xiruquero, feia dies que no et deixava cap missatge. T'he deixat, però, tot un "post" al meu blog, dedicat: una llarga resposta a una de les teves observacions, qüestionadores i interessants. Ja t'ho he dit altres vegades, però agraeixo que em facis pensar...<br />En fi, tu sabràs si et cal acomiadar-te o no de les muntanyes. Pot anar bé. Però pensa que de vegades perdem unes capacitats, però en guanyem moltes d'altres... entre elles la capacitat blocaire que, segurament, fa vint anys no haguessis ni imaginat. I per acabar, són imaginacions meves o dins de les xiruques hi ha un Pere? Si és així, per molts anys!<br />MercèMercè Soléhttps://www.blogger.com/profile/05390970215505792308noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-45314971272818779062009-06-29T13:25:23.092+02:002009-06-29T13:25:23.092+02:00No ho sé, a mi no m'agraden les despedides, se...No ho sé, a mi no m'agraden les despedides, serveixen per a alguna cosa?<br /><br />Que tinguis sort en la tria,però crec que sempre és millor marxar quan calgui, i ja està. Sobretot si no té marxa enrera...Gatsaulehttps://www.blogger.com/profile/09303086683071683117noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-43500543196645896902009-06-28T12:38:02.268+02:002009-06-28T12:38:02.268+02:00Jo no em sabria decidir, jeje! Però tal com diu Cl...Jo no em sabria decidir, jeje! Però tal com diu Clidice, no et despedeixis, es millot un fins per sempre o un fins aviat. Encara que sigui des del peu de la muntanya, elles et recorden.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6311525316285823933.post-33467538840089867872009-06-28T03:20:07.277+02:002009-06-28T03:20:07.277+02:00No et despedeixis mai de les muntanyes, cerca'...No et despedeixis mai de les muntanyes, cerca'n de noves al teu abast, però les velles són companyes d'existència, no els diguis adéu, no cal, ja les has pujat, ara no toca. :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com