dissabte, 23 agost de 2014

Setena i última postal de vacances 2014

La Burreta, que tant bé es porta amb nosaltres, bé mereix sortir alguna vegada a la fotografia. Més ben dit, a la postal.

Pujant al Mont Caro
 
 
Tant de bo les vacances us hagin estat ben profitoses.
 


dissabte, 16 agost de 2014

Sisena Postal de Vacances 2014

 
Capvespre des del Cim de la Mort.
 
El Cim de la Mort i el Puig de l’Àliga son els dos punts més elevats de la Serra del Pebrer, germana petita juntament amb la Serra de Santa Madrona, de la Serra de Cavalls, de la qual les separa la Vall de Les Carruves.

El Cim de la Mort domina Gandesa i la seva plana, així com el pas entre les serres de Pàndols i de Cavalls.
 
 
Al fons, a la dreta, la gran roca plana, inclinada, és el Puig Cavaller. Al seu costat, al centre, les Crestes de Volendins.
Al fons de tot, els Ports pel cantó de Tortosa.

dijous, 7 agost de 2014

Cinquena postal de vacances 2014

Matí del dia de marxar de Llavorsí.
 
La muntanya del davant deu ser conscient de com me l'he estada mirant aquests dies. De com, gairebé, l'he festejada.
De com l'he resseguida amb l'esguard per tots els plecs i racons visibles, tot imaginant per on hi pujaría des d'aquest cantó.
Com gairebé totes té nom. Però no és dels coneguts, no és una muntanya "de culte". Potser per això ha apreciat més les meves ganes de pujar-hi, de fer-li les petites pessigolletes que poden fer les passes per la seva pell de terra i roques, conscient d'allò que em van ensenyar de jove: "elles, les muntanyes, sempre hi serán. Nosaltres, no."
 
Però no: temps ha que el Xiruquero-kumbaià s'ha de mirar les muntanyes des de baix.
 
Potser per això, vull creure que aquest matí de comiat s'ha volgut engalanar amb llums i boires d'una manera especial. L'estimada s'ha posat el vestit de mudar.

dimarts, 5 agost de 2014

Quarta postal de vacances 2014

Repòs en el camí de pujada a Sant Pere del Burgal. Al fons de la vall, Escaló i la seva torre de guaita.

(Que maca que està la meva mestressa!)

Es va donar l'avinentesa que, mentre visitàvem pel nostre compte el monestir, llevat de la nau que és tancada, va pujar un grupet que feia visita guiada per una tècnica de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, al que vam demanar d'unir-nos pagant, tant se val, l'entrada.
Va ser una visita molt completa i interessant pel bon dir de la senyora que ens ho explicava, i així vam tenir ocasió de veure amb detall -d'altre manera ens ho haguéssim perdut- les pintures romàniques de l'àbsis principal, que son una còpia de les originals que hi havia, les quals son ara dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquesta sí que sembla ben bé una postal!