dilluns, 21 abril de 2014

Del Puntalet estant

El sol se'n va a dormir a l'Aragó.

Grisos de blau amb ròssec d'or vell.

Les boires baixes s'alliten damunt el Matarranya. I juguen entremaliades.

A fer un Pedraforca de núvols.


I a desfer-lo. Talment com si fossin manairons.

El campanar, tant proper, diu amb veu de bronze ben trempat que son les vuit.
Piuladissa d'ocells. Ells no canvien l'hora.

Quatre tocs més de les campanes: son les vuit tocades.
Fa humitat.

Una espessa columna de pluja travessa el país dels ilercavons.

Li dic que el sol no te vergonya de despullar-se quan va a dormir, que no cal que el tapi.

No em fa cap cas.

Darreres llums, tènues d'un dilluns de Pasqua.

Jesús va ressucitar. Demà el sol tornarà sortir.

dissabte, 19 abril de 2014

A la foia d'Ulldecona


Encimbellada, sense voler però tocar el cel que corona els darrers cingles de la Serra de Godall, l’ermita-santuari de la Mare de Déu de la Pietat, patrona d’Ulldecona, és punt de referència de tota la foia que s’estén entre la dita Serra de Godall i la Serra del Montsià.

D’una blancor que fereix els ulls en un dia clar, com avui, en què el sol es desploma amb la duresa d’un càstig, té per al visitant el recer ombrívol de l’ermita o capella, per a cos i ànima.

Els darrers estreps de la Serra de Godall, s’abalteixen cap a sud-ponent per a deixar l’espai planer al riu Sénia que, un dia, hom féu servir per a dibuixar una separació entre Catalunya i el País Valencià.

Com pot ser que un sol d’abril tingui aquesta rauxa? Dessota els seus raigs, més propis d’un juliol rabent, no aniria ni fins les coves properes on fa uns vuit mil anys –diuen- una gent molt semblant a nosaltres van pintar el que n’hem vingut a dir pintures rupestres. De fet, avui, tampoc fora possible, perquè la visita és sempre guiada i prèviament concertada.
Com d’altres visites als voltants d’Ulldecona, castell inclòs.

Havent dinat, als porxos de la plaça, davant el gòtic de l'església de Sant Lluc, sembla que les previsions anunciades es compliran. En un tres i no res, les boires espesses que venen de mar pentinen la Serra de Montsià. El sol ha perdut molta força. Diria que s’ha trencat la treva.

Tornarem per Tortosa, Ebre amunt, cap a casa. 
I sí. Si!! Lo riu és vida!!
A la Terra Alta, quan arribem, el cerç del matí ha girat radicalment a xaloc, el que empenyia les boires Montsià amunt.



dissabte, 12 abril de 2014

Contemplar flors


Això diuen que significa el mot japonès "Hanami".
La setmana passada, el diumenge al dematí,  la mestressa i jo ens vam afegir a un grup, a Masquefa, que anava a fer un Hanami a un camp de cirerers al sud del poble.

Ens vam endur una cadireta plegable per a seure al camp dels cirerers, i amb tot el grup de gent vam passejar el quilòmetre, més o menys, que separa aquell camp de la sortida del poble.
La celebració va consistir en fruir de la bellesa dels cirerers i després escoltar les intervencions de diversos autors, sobretot autores, que ens van llegir els seus poemes, que per cert, no feien referència ni a arbres ni flors.
Vam passar allò que se'n diu una estona agradable.
No sé, llevat del que diu l'enllaç anterior, com deuen ser aquestes festes al Japó, però ara i aquí, no es pot negar que vesteix d'originalitat  això de dir que has anat a un hanami. Com, suposo, per als japonesos fer un Sant Jordi.

Home, mira, potser l'any vinent, si Déu vol, podríem organitzar una sortida de cargolets amb hanami inclòs, per exemple a Sant Climent de Llobregat, on hi ha moltíssim cirerers, com és sabut. Això sí, amb menys poetes per metre quadrat.
Amb hanami o sense, la florida dels cirerers és un goig.

dilluns, 31 març de 2014

Si us plau

Si us plau, no vulguin "conciençar".

No diguin que hem de ser "cultes".

Si us plau, sobretot, no desinformin.
O el que és igual: no diguin les coses a mitges.

No diguin que jo també tindré la culpa si el planeta se'n va en orris.

Si us plau. Avui no és el Dia de res.

Si us plau, no diguin què hem de menjar.

Ni com hem de viure.

Si us plau, no diguin que hem de "viatjar".

Ni que haguem de "fer esport". O caminar de pressa.

Si us plau, facin un únic favor: vagin a la merda.