A tall de postal poso la pàgina corresponent del cançoner on hi ha la partitura d'aquesta cançó.
Kumbaià és com si fos el nostre cognom, el dels Xiruquero-Kumbaià.
De fet no sé com va començar aquesta denominació: suposo que com molt altres noms, malnoms, àlies i apel·latius, un dia algú ho va dir amb tota normalitat i sense saber-se ben bé perquè va acabar fent fortuna..
Però si el cognom és l'element definidor de les nissagues, potser el nostre hauria d'haver estat "Xiruquero". Potser ens hauriem de dir Kumbaià-Xiruqueros. Bé, la cosa no va anar així i som, els que quedem, Xiruquero-Kumbaiàs. Per a mí, amb molt de goig.
Val a dir que aquesta nostra generació va tenir una de les característiques definitòries en la canço, cosa que en l'excursionisme actual trobo a faltar.
Hi ha, tant se val, corals de centres excursionistes que fan una feina molt meritòria, i no les anomeno per no deixar-me'n cap.
Però la cançó anava més enllà de grups organitzats i era present a tot arreu, des dels trens fins als refugis, en el repòs al costat d'una font, etc.
I naturalment també, en dates tant assenyalades com el Nadal.
Què millor doncs, que felicitar les Festes amb una cançó? I encara, quina més adient que Kumbaià, que al cap i a la fí vol dir "Vine Senyor"?
Doncs això, bones Festes Xiruquero-Kumbaiàs, excursionistes en general, i tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada