dissabte, 7 de juliol de 2007

Soliloqui per a un ajuntament "pioner".



Això de ser pioner, queda molt bé. Queda molt romàntic i agosarat a l’hora. És clar que una cosa és ser pioner, dels primers, avançar-se, i una altra ben diferent, com se sol dir ara, “anar” de pioner.
A mi m’agrada més la paraula capdavanter, tot i que els dos mots no son ben bé sinònims.

A l’Escala, que fou un dels pobles més bonics que mai haguéssiu pogut veure, es veu que darrerament els ha agafat això de ser pioners, talment com si fos un passa d’aquestes que fan sortir granillada.

Val a dir que no van pas ser capdavanters en la especulació immobiliària i la destrucció del propi territori a l’Escala. No. No ho van ser.
Però s’hi van apuntar ràpidament. I lluny de fer valer una excepcional bellesa que Déu els va donar per a crear un desenvolupament harmònic que allunyés la pobresa d’aquell petit poble de pescadors dels anys cinquanta del segle XX, que havia conegut la sortida cap a l’emigració francesa de bastants dels seus fills, van optar per vendre’s l’ànima i convertir l’Escala, com tants d’altres pobles, en el que avui és, o sia, una macropoblació d’urbanitzacions que no tant sols ha malmès Riells, sinó fins i tot un paratge tant meravellós com fou Montgó.
Així van anar i han anat les coses i no s’hi pot fer més. Ja ho diu la saviesa popular: “Déu nos en guard d’un ja està fet!”

Llegeixo a
l’”Avui” que l’ajuntament ha decidit que farà pagar per a fer servir les dutxes de les platges, per a “consciençar” als banyistes de la importància de la despesa d’aigua. I amb això seran pioners.

Es veu que el batlle actual no vol ser menys pioner que el seu predecessor, que en plena croada antitabac va apuntar-se ràpidament a la llista dels Torquemadas del moment i, traient el sancristo gros, va decidir que les platges de l’Escala serien pioneres, serien “platges sense fum”. Els altres parlaven de llocs tancats?, doncs ell, més guapo que ningú, fins i tot ho prohibirà en un espai tant obert com és una platja.

L’ajuntament actual no serà menys, doncs. Seran pioners en fer posar una monedeta per fer sortir un raig d’aigua que permeti treure’s la sorra dels raconets del cos i, alhora, adonar-nos-en de que l’aigua és un bé escàs.
El territori, amics de l’ajuntament de l’Escala, no ho era també?
L’aigua que havien de consumir les cases de les noves urbanitzacions no era un bé escàs?.
Això ho van fer els d’abans, és clar. No és culpa d’aquest ajuntament. Que potser l’actual ajuntament ha declarat alguna moratòria de noves construccions?

És cert que l’aigua és un bé escàs. I car. I no seré jo qui m’oposi a cap estalvi d’aigua. Ans al contrari.

Però crec que les coses s’han de fer seriosament i no per anar de “pioners”.

1 comentari:

Júlia ha dit...

Ai, quantes contradiccions en aquest present estrany!!!