25 de novembre de 2007.
Bell matí tardorenc a la part baixa del Montseny.
Dia clar, sol lluminós i agraït.
Raconades fresques i humides.
Cossos seminus d’alzines sureres tot just acabades de despullar.
Terra remoguda pel senglar.
Masia tancada.
Marge gratat pels conills.
Galzeran.
Corriol perdedor.
Cirerers de pastor.
A Riells, al matí, molta frescor.
Ens obren l’església de Sant Martí.
A la part de fora el record de mossèn Ribot.
Hi llegeixo el seu poema “Els dos paisatges”.
El torno a llegir.
Hi torno.
Me’l “quedo”. El faig meu.
Quan arribi a casa el posaré al bloc.
Baixada dolça.
Baixada tranquil·la.
Sotabosc brut.
El turó de Morou sempre al darrera.
Masia tancada.
Silenci, també, a l’era.
La molsa ja està a punt.
D’aquí pocs dies n’agafaré per al pessebre.
Terra sorrenc de granit desfet.
Record de petja del Montnegre.
Que es retalla, perfecte, al davant.
Antic monestir de Breda.
Creu moderna al costat:
“En record de tots els morts de la guerra 1936-1939”.
Hi ha mercat.
Pati de l’antic monestir.
Bona taula. Conversa.
Aquest temps és matiner el capvespre.
Es fa tard. Hem de marxar.
2 comentaris:
Xiruquero, ets un poeta, ep, poca broma!!!
Caram Júlia, venint de tu és tot un afalac.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada