Benvolgut Bloc:
Vès per on, des que estàs hostatjat a Blogspot ja has "penjat" 99 parides de les meves.
Aquesta, com et diu el comptador, és la que fa 100.
Normalment, amb les xifres rodones la gent ens solem felicitar. Bé, això depèn, perquè no he entès mai per què hom es felicita pel pas del temps que, comptat i debatut és el que hi ha entre l’ú i el cent. Però vaja, normalment és així i, doncs, endavant.
De manera que cal que et felicit i ho faci també, si m’ho permets, a tots els que en una o més ocasions han vist les teves pàgines.
Ho faig amb un videu que crec que t’agradarà, tant per la música com per l’aspecte dels músics, els The Seekers, tant allunyat de les formes dasarrapades i perdulàries que es solen veure per aquest mon de Déu.
Aquí el tens, i moltes gràcies.
El teu, Xiruquero-Kumbaià
P.S. Per cert, no trobes que tinc una certa retirada al contrabaixista?
9 comentaris:
Doncs potser els que ens hem de felicitar som la resta, els ue tenim la sort de llegir el teu blog. De totes maneres, felicitats !!
David
Felicitats nano, això mereix una celebració, encara que sigui una costellada al Tagamanent.
Gràcies David. Gràcies Esparver.
Què seria el bloc del Xiruquero si no pogués "beure" a d'altres blocs, com els vostres i d'altres?
Potser només una veu en el desert?
Potser només un exercici d'autocomplaença?
De fet, tampoc cal que sigui res més que això...?
En fí, que això de les xifres rodones té el seu "morbo".
Doncs això, Gràcies.
Ei Xiruquero! Coincidim en celebracions! felicitats! Hi ha continuar!
Segueix així, no hi ha res millor que poder continuar llegint de tant en tant les teves visions, tan diferents i tan sinceres !
Però m'agrada més recordar les versions del kumbaià que feia quan estava als escoltes, que aquesta versió tan ensucrada que hi has posat !
Dues excel.lents versions del Kumbaià: la del Xiruquero y la del grup que adorna l'article. Però, com ja s'ha dit, som els teus lectors els afortunats (oh, Lord!)
Aka "tu quoque fili mii?", doncs felicitats a la recíproca! Em sap greu no haver passat a temps.
Ja saps Gatsaule, que el "Kumbaià" ha estat molt versionada i, precisament per això, en faig tria.
Segur que la versió amb els escoltes era participativa, per això la deus recordar amb estima.
En aquest sentit la que més m'agrada és la que interpreto jo amb la meva vella harmònica (si m'animo un dia la "penjaré i tot), però, "a quién amarga un dulce?"
Yayo, venint de tú, que d'escriure i de música ne saps un pou, és tot un afalac. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada