Diumenge el dematí vaig participar a la Marxa Popular en defensa de Collserola, formant part del grup que va sortir de Sant Genís dels Agudells. De Barcelona també va pujar un altre grup des de Montbau.
Una altra concentració va pujar des del Baix Llobregat i una tercera des del Vallès per a fer cap, tots plegats, dalt del Tibidabo.
Una altra concentració va pujar des del Baix Llobregat i una tercera des del Vallès per a fer cap, tots plegats, dalt del Tibidabo.
El meu grup vam pujar pel torrent de la Font del Bacallà, un d’aquests torrents immensament rics de vegetació mediterrània que té la serra, amb fort desnivell, per a trobar-se dalt i manifestar-se mitjançant la lectura de la declaració de la Plataforma en defensa de Collserola.
De la concentració en vaig treure un gust agredolç, perquè, si bé feia goig veure tanta gent reunida al voltant del desig de protegir tota la serra de les continuades agressions qu
e pateix, el futur no és gaire falaguer.És cert que a primers d’any es va donar la notícia –i en aquest bloc m’en vaig fer ressò- del tracte fet per l’ajuntament de Barcelona –el més refractari a avançar en les mides de protecció- i la Generalitat per a portar al Parlament la declaració de parc natural per a Collserola. Però això no serà fins a finals d’enguany, la presentació, i l’aprovació no arribarà fins al 2009. Temps queda doncs per a tancar tractes i "reordenar" els espais naturals de la serra que eufemísticament l’ajuntament del "Cap i Casal" n’ha dit "zona de pre-parc".
Em vull quedar, però, amb el regust dolç d’haver estat una veu més en cridar en defensa de Collserola.
Encara que finalment, aquesta, com d’altres accions, puguin haver estat predicar o cridar en el desert. Qui sap.
Encara que pugui resultar participar en la lluita per una causa perduda. Innocent com sóc, però, em nego a acceptar que defensar les nostres muntanyes hagi de ser això, una causa perduda.
I els excursionistes? Simplement no hi eren.
La defensa de la natura no és cosa seva. Pel que es veu, tenen altres prioritats.
3 comentaris:
Mai no se sap el valor dels petits gestos. A cops tenen una incidència clara, altres cops tenen una incidència a llarg termini i indirecte. En qualsevol cas aquestes accions s'han de fer per convenciment personal.
Tens raó. L'excursionisme no acaba d'assumir que la defensa de la muntanya i la natura, el medi ambient, hauria de ser el seu objectiu principal en aquest moment. Ens hem abocat a l'esport pur i la competició i ens hem oblidat d'això. Trist
El comentari que he suprimit era un d'aquests tipus spam aque et diuen que visitis el seu bloc.
Publica un comentari a l'entrada