A terres dels Ilercavons

Acabo de regar els quatre testos que tinc a la terrassa. Quatre -o deu- perquè la terrassa no és més gran, que si no en tindria més.

M'agraden les plantes. I m'emprenya la idea que quan torni n'hi hagi que hàgin fet figa. De fet he deixat la vela una mica posada, el just perquè els toqui el sol només una estoneta.

També he posat el remei als tres geranis que tinc. Diu que se'ls ha de fer el remei cada quinze dies. M'ho va dir una clienta de l'adrogueria, no l'adroguer, que a ella li havia anat força bé, que és el remei definitiu contra la voraç mosca blanca dels geranis. Naturalment l'adroguer va assentir i, és clar, a bodes em convides, el vaig comprar deseguida.

I això perquè ens en anem cap a la Terra Alta uns dies. Primer passarem un dia, avui, a casa d'uns amics a Vespella de Gaià i després ja anirem a dormir a la Terra Alta.

M'emporto el portàtil o portable (he vist al Fabra que totes dues accepcions son correctes). He decidit dir el "portàtil" a l'ordinador i el portable al mòbil, com els francesos.

Allà la connexió la farem per via de la telefonia mòbil, que a vegades flaqueja una mica, triga a carregar les pàgines, però mireu, val més enciam que gana.

De manera que el Xiruquero-Kumbaià no tanca per vacances, penjat com està d'aquesta andròmina de l'rdinador.

Ja tinc ganes de veure aquella mena de mar d'ondulacions tenyides de l'immensa varietat de verds de les vinyes. I el blau llunyà dels Ports de Beseit que sempre semblen voler monopolitzar la humitat de les boires. I sentir el garbí de mitja tarda a la cara i els cops de mala llet del cerç.

Un país aspre, dolç alhora, lluminós, que va fer créixer els Ports per contrastar l'immensitat de la plana.

Càlid i fred. Molt càlid i molt fred. Res de mitges tintes. Potser per això la seva gent és tant forta. I tant amable, perquè està avesada a la duresa.

Les vinyes estan carregades hores d'ara. Però encara que decideixin avançar la verema no m'enganxaràn pas. Fer una mica el tastaolletes potser sí, però veremar com cal que no hi comptin amb mí, que ja no estic per aquests feines.

Així doncs, m'en vaig a terres dels Ilercavons.