Acabo de sentir en unes notícies per televisió, que es pagaran aquells rescats a muntanya que es considerin causats per imprudència.Ho he sentit en el resum, per la qual cosa no en conec el detall de com es posarà en pràctica.
Haig de dir que no me’n refio de res que surti de la conselleria atorgada a Iniciativa, en el pacte del segon tripartit i que encapçala el senyor Saura. Les actuacions vistes em carreguen de raó per a malfiar-me’n en general.
I haig de reconèixer la feliç circumstància que cada vegada em miro més les coses de cua d’ull o, més ben dit, amb una certa distància, atès que les respostes "socials" a determinades decisions governamentals sovint tenen tant poca consistència com les raons esgrimides per a posar-les en pràctica.
Quan es parlava de la possibilitat que es cobressin determinats rescats a muntanya vaig llegir veus crítiques que raonaven llur presa de posició, com ara aquesta.
D’altres, també contràries, eren més viscerals, menys raonades.
Que la gent porta ja molt anys creient-se que tot s’hi val, és per a mi una evidència.
Qualsevol pot decidir, amb un altre company que tampoc ha estat mai excursionista, muntanyenc, d’anar-se’n un dia a la Pica d’Estats o qualsevol altre lloc, perquè, segons aquest qualsevol, "hi té dret", "la muntanya és de tots", etc, etc.. I a més, la publicitat ha anat ensinistrant la gent amb frases tant reeixides com ara la famosa "porque te lo mereces". I com que t’ho mereixes, pots estirar més el braç que la màniga, per exemple, o anar-te’n a l’Aneto.
O comprar-te un gosset si et fan un programa d’animalets per la tele, encara que després l’abandonis. O anar-te’n a buscar bolets alegrement –que per això t’ho inculquen des de "Caçadors de Bolets", per exemple, encara que no sàpigues ni a quina comarca aniràs, com expliquen els bombers en aquest sucós article.
És igual, reiet, t’ho t’ho vals, tu t’ho mereixes tot, tot tens dret a tot.
Si tanmateix la informació que he sentit és correcte, doncs ja està dat i beneït.
Els excursionistes –només alguns- podran agafar una emprenyada. Però d’altres sabem per experiència o per coneixement de la història de l’excursionisme, que ens empassarem tants gripaus com calgui. No ens belluguem.
Potser també creiem que tot s'hi val?
7 comentaris:
Això va sortint de tant en tant i no està lligat (però els 80 km/h van acabar sortint).
De fet aquest any hi ha hagut més morts dels comprensibles en coses organitzades -visca l'esport, mori l'excursionisme- i és bastant desesperant trobar-te personal trucant als mossos al cap de cinc minuts de desviar-se del camí.
Ho dic jo que sóc dels que ens indignem cada cop que ens volen fer pagar per entrar al bosc o ens volen fer menjar l'assegurança obligatòria, però entre inconcients -a la muntanya i a la conselleria-, els que volen fer negoci, la societat del risc cero i el papanatisme dels que s'ho miren tot des de Barcelona i consideren el que hi ha de Collserola enllà un jardinet bucòlic acabarem enpasant-nos el gripau, i a més a més de gust.
Home, no t'enfadis tant amb els d'ICV, pobres de nosaltres! A mi tampoc no m'agrada la normativització de tot i no sé gaire com s'hauria de fer. De fet és com la gent a la platja. Em fa ràbia que per la imprudència d'alguns que es banyen quan no toca, d'altres s'hagin de jugar la vida per treure'ls de l'ensurt. En fi, abans de la norma convindria provar altres coses...
Esparver, tal com jo ho vaig sentir, la mida està acordada pel govern.
Jo no soc enemic de les normes, al contrari. Soc enemic de les normes absurdes.
Tu has esmentat els 80 km/h. Doncs bé, segons publicava l'Avui d'ahir diumenge -pots comprovar-ho-, per a l'any vinent estan decidits a reduïr-los a 50 km/h.
Hola el Mosquit i el Camell.
L'exemple que poseu dels que es banyen amb bandera vermella és molt escaient.
De fet, jo dic en el meu post "Que la gent porta ja molts anys creient-se que tot s’hi val, és per a mi una evidència."
Com deia a l'Esparver, no sóc enemic de les normes.
No em dec haver explicat prou bé. Hauré de tornar sobre l'assumpte en un altre post.
Doncs t'he de dir que jo estic d'acord en que es cobrin els rescats, tal i com fan amb els accidents de trànsit (ho paguen les asseguradores), sempre que es restringeixi als qui no s'han fet mal.
Saber que si et perds al bosc i no et saps sortir-ne et vindran a buscar però que s'ho cobraran, pot tenir una bona força dissuassòria sobre els ineptes que van a muntanya.
Ara, coneixent com actuen els d'ICV, serà difícil que ho facin bé. Així que potser millor que no s'hi posin....
Gatsaule. Estic d'acord amb tu. I et dic el mateix que he dit en contestar el comentari de El Mosquit i el Camell. Per tant es confirma que no m'he explicat bé.
Pretenia, veig que sense sortir-me'n, denunciar aquesta irresponsabilitat generalitzada en fer determinades activitats, per exemple quan dic:
"Qualsevol pot decidir, amb un altre company que tampoc ha estat mai excursionista, muntanyenc, d’anar-se’n un dia a la Pica d’Estats o qualsevol altre lloc, perquè, segons aquest qualsevol, "hi té dret", "la muntanya és de tots", etc, etc.."
I denunciava la nostra pròpia incapacitat -dels excursionistes- d'autoregular-nos, de prendre iniciatives. I d'empassar-nos, si després no ens agrada, el gripau corresponent. Un exemple: haviem parlat fa un temps dels productes químics emmerdant vies d'escalada a Montserrat. Esperarem també que vingui la regulació des del govern?
La propera vegada miraré d'explicar-me més bé.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada