diumenge, 9 de novembre de 2008

En construcció.

La nevada dels darrers dies ha estat més matinera que d'habitud, però els boscos tardoregen sense sorpreses, de manera que ja hi ha molsa, i ben maca que està.
Ja fa unes setmanes que em van demanar si em podia ocupar del pessebre d'enguany. És clar que sí. De fet la pregunta només era un tràmit perquè ja sabien que no m'hi negaria pas.
El temps corre molt depressa. O m'ho sembla a mí. Per cert que l'altre dia vaig sentir un home per televisió que deia que de petits i joves, el temps no ens passa tant depressa perquè estem en procés de "fabricar" experiències, records, de moltes coses noves, i que de grans aquest procés és cada vegada més reduït, de manera que es produeix una sensació de "dejà vu" i que això crea la sensació que el temps passa més depressa. Potser sí. No ho sé. El que és indubtable és que tots els grans ho diem això que el temps passa molt depressa i que quan era jove i els sentia pensava que estàven carregats de punyetes els grans.
Sigui com sigui no vull pas haver de córrer, de manera que fa uns dies vaig començar a fer el pessebre, recordant un paller amb teulada d'una sola aigua. El que no recordo és on el vaig veure, però això, ara, és el de menys perquè el recordo molt bé. A dins era buit i vaig pensar que era un bon aixopluc.
Ara me'l mirava i pensava que no està malament, tot i que està en construcció. I m'ha vingut de gust dir-vos-ho.

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

M'agrada això que dius, més que res perquè a mi els dies encara em passen lentament....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si et passen lentament quan el braç ja estigui perfecte (ja li deus tenir el peu al coll, oi?), enhorabona, voldrà dir que segueixes essent jove segons explicava aquell senyor.

El mosquit i el camell ha dit...

M'agradaria anar seguint-ne el procés... d'etapa en etapa fins al final. És que m'agraden molt els pessebres i a casa, que els fem molt modestos, sempre hi disfrutem molt...