diumenge, 21 de desembre de 2008

El Pessebre 2008, a lloc.





Aquesta és la ubicació del pessebre d’enguany.
Del santuari de Montgrony, pujant a Sant Pere i pel Malpàs, o bé anant per la pista que s’inicia a tocar de la carretera i que puja a Coll Roig, fins al refugi de les Planelles.
Cal anar més amunt, fins a la font, que, com el refugi, també queda a la dreta i a tocar del camí.
Una pocs metres més endavant de la font surt un camí ample a la dreta que cal agafar, per, gairebé immediatament, endinsar-nos en un petit prat que veiem a la nostra dreta.
On acaba el petit prat hi ha unes roques. El pessebre està en un dels primers pìns.
És justament on el mapa senyala la cota 1433.





El Lluís portant el pessebre a tall de motxilla. Un camí massa curt perquè tots el poguéssim portar, per això molts ens vam quedar amb les ganes.





Ja ben afermat a l'arbre, al lloc escollit.

Allà en hi vam trobar els tres grups participants.
Un grup venia del Pedra Picada. Diu que a penes van poder quedar-se tres o quatre minuts a dalt per mor del fort vent.
Un segon grup venia de fer una excursió circular pels voltants del puig de Sant Pere.
Ambdós van fer cap a coll Roig per a baixar cap al lloc escollit per a posar-hi el pessebre, on el tercer grup, el dels veterans, l’haviem portat venint directament del santuari de Montgrony.

Així s’havien planejat i executat les activitats del matí de la festa d’aniversari del Foment Excursionista de Barcelona, que enguany acompleix els 86 anys d’existència.
Després vindria el dinar col·lectiu al restaurant del santuari, amb pastís d’aniversari inclòs.
Una festa social ben reeixida en uns paratges, no cal dir-ho, d’una gran bellesa, que vam poder disfrutar mercès a un temps força bò, malgrat el vent dalt la carena que deia abans. Déunidó la neu que hi havia encara a les parts baixes i i a moltes planes enlairades.
Jo m’havia endut els paraneus que, pobrets, ja no s’en deuen recordar de com és la neu, per si calia, però no, no va caldre, doncs el gruix de la neu del nostre recorregut era a tot estirar de mig pam.
Així doncs, una bona colla, uns cinquanta excursionistes, ens vam trobar en el pessebre, que el grup que el portàvem ja haviem posat a lloc, per a cantar-li unes nadales, tres exactament, signar en el llibre, fer-la petar de com havien anat les excursions i baixar després tots plegats cap a taula al santuari, uns pel Malpas, d’altres per la pista.

Deixeu-me dir que el lloc on la organització havia decidit de posar el pessebre el trobo inadequat: queda massa amagat i per tant no complirà la funció de quedar a la vista d’aquells que per aquestes dates hivernals tresquin per aquelles muntanyes. M’imposo la obligació, l’any vinent si Déu vol, de convèncer els organitzadors de posar-lo en lloc millor, anant jo mateix, prèviament, a veure-ho.
Com que tenen molt bona voluntat, no dubto que reeixiré de convercer-ls.

Allí estarà el pessebre, fins a primers de febrer. Havent portat l’esperit del Nadal a aquells meravellosos racons.

4 comentaris:

Gabriel Jaraba ha dit...

Quan jo tenia 12 anys i era un noiet que vivia al Poble Sec, homes del Foment Excursionista, com ara Pasqual Garcia, Domènec Brillas, Ramon Bramona i Francesc X. Gregori, em varen acollir i ensenyar que un home amb motxilla era un home més lliure. Jo, que no havia vist el món per un forat, allò de que els excursionistes del Foment féssin un pessebre i el situéssin a un cim em va semblar una idea meravellosa, civilitzadora i fortament inspiradora. Ara, 47 anys desprès, em sembla exactament el mateix. Honor a la tradició que fa que, Nadal rera Nadal, el pessebre del Foment sigui als cims.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Gabriel. No sé si avui, els Xiruqueros som molts o pocs, però sí que som tossuts. Paraula.
Voldria el teu permís per a traslladar el teu comentari cibernètic al llibre de signatures físic del pessebre.

Deixa'm dir-te que la felicitació de Nadal al teu bloc és la millor que he rebut enguany. Encara la rellegeixo. Hi ha ocasions i aquesta n'és una, on els comentaris hi son sobrers: per això me n'he abstingut.
Salutacions.

Gabriel Jaraba ha dit...

Com diem els profes de periodisme, els fets són sagrats i els comentaris, lliures. Fes-ne el que vulguis.

efaura@xtec.cat ha dit...

Amic Xiruqero, diumenge vaig ser a Montgrony. Vaig estar cercant el pessebre però no el vaig saber trobar. Hi havia molta neu, molta pel lloc i m'enfonsava a cada passa.
En fi, miraré de tornar-hi quan hi hagi menys neu. Quan teniu pensat anar-lo a treure?