dissabte, 17 de gener de 2009

Costes

No és gaire freqüent trobar ressenyes, notes, etc., sobre excursions a punts de les costes. Ni als blocs, ni als butlletins de les entitats, ni en d’altres publicacions excursionistes. A tot estirar podem llegir alguna ressenya sobre un tros del gr92, el Mediterrani, on s’hagi portat un grup a caminar, i on hi apareixerà la costa si el tram recorregut ho és.


Per això he celebrat el
post del blocTrempapics sobre la platja de Muntanyans, que inclou un enllaç molt interessant explicatiu d’aquest ric espai fins ara salvat de la voràgine constructora de la costa.


Encara que avui pugui semblar el contrari, les costes son i han estat, espais objecte de l’excursionisme com ho és qualsevol racó del País, com ho son les planes, els rius, les valls i les muntanyes.
I ho han estat per molt anys. Com es podria sinó entendre que la dèria de recórrer i conèixer el País oblidés tants quilòmetres de costa?

Tinc la meva opinió sobre el perquè ha davallat tant la presència excursionista a les costes, molt relacionada amb el capteniment excursionista en general aquests darrers anys o per ser més precís, aquest dues darreres dècades.
Penso ara, a tall de mostra, perquè em ve a la memòria gràcies al record d’alguns companys amb qui havíem coincidit, en la Agrupació Excursionista Terra i Mar, de Sabadell, que posteriorment es va fusionar per donar lloc a l’actual Unió Excursionista de Sabadell. El nom de l’Agrupació és prou precís.

I recordo, també, com moltes entitats tenien també, llogades o de propietat, casetes a les costes, especialment a la costa sud del Maresme i al Garraf. Mentre, alhora, esmerçaven esforços en construir o mantenir refugis a muntanya.
Alguna encara la conserva.
Que els joves del Trempapics hagin fet aquest post em sembla un senyal que hi ha llavor que ha caigut en terra fèrtil. I fructifica.
Ells, a l’edat que el cos els demana "guerra", que els demana esforç i reptes, orienten la seva mirada també a la costa.
Son excursionistes.

1 comentari:

Aka ha dit...

Ens faràs pujar els colors Xiruquero! Jejeje..., gràcies pel compliment! Els trempapics som així, mar i muntanya ens és indiferent, mentres hi hagi espai per caminar i indrets que descobrir ja ens està bé.

Això si, sempre amb una bona cervesa a la mà!

:-)