De la proposta d'en Q, per anar a acomiadar-nos d'algunes muntanyes, el més calent és a l'aigüera.
Ai, ai!
Estem passant uns dies a Llafranc.
Avui hem anat a donar un volt cap al Far de Sant Sebastià i hem tornat a Llafranc per un tros de sender local direcció Palafrugell, que enllaça amb un altre tros del pr-c 107.
4 comentaris:
Aquest pirineu mediterrani sempre té algun racó encisador, és tot un luxe poder-hi caminar.
Qué bé! Ja voldria jo...
Més d'un racó encisador, Lluís, en té una pila. I caminar per la Costa Brava, tot l'any val la pena.
Apa, M Antónia, que no fa gaire hi vas ser-hi..És clar que allò que agrada es vol repetir, oi?
Publica un comentari a l'entrada