En un programa de ràdio de fa molts, molts anys, que portaven a terme dos monstres de la ràdio d'aquell temps, els senyors Dalmau i Viñas, començaven amb un "arresulta ser....".
Doncs "arresulta ser" que visc la nova experiència, en aquest moment, d'estar llegint els blocs que segueixo normalment en un escenari molt especial: estic al mig de la plaça d'un poblet castellà, proper a Segovia, petit, eixerit, al costat de la qual hi ha l'hotelet en el que ens hostatgem. Xuclo el senyal del wifi de l'hotel, que arriba fins aquí sense problemes.
De tant en tant, algun nano ve a xafardejar i és esbaldit per un parell de senyors grans: "no molesteis al señor, venga, a jugar!
M'he posat gairebé al mig de la plaça a una taula de bar de plàstic d'aquestes que donen les companyies cerveseres, en aquest cas Mahou i una cadira de la mateixa paternitat que, molt amablement m'ha cedit el bar del costat. No el "meu" hotelet. I estic al mig de la plaça perquè a la terrassa del bar hi peta aquest sol castellà que parteix la closca pel mig si no vegiles.
El del bar m'ha portat una bona gerra de cervesa (és Mahou?, probablement), fresqueta, que està molt bona. "Seguro que estarà usté bien aquí?". Sí, muchas gracias.
(Ara tres nois espigadets em miren i comenten, fotetes, però correctes).
Que per què no em connecto a l'hotel? Doncs perquè no té terrassa exterior i dins, no es pot fumar. "Con la Iglesia hemos topado amigo Sancho!". Si senyors, amb "la nova Església" hemos topado amigos Sanchos.
De manera que no podria "navegar" amb una cerveseta i un cigarro. O dos.
L'amo de l'hotel, prou amable en tot el demés, es veu que no té prou cintura per a fotre'm una tauleta fora, cosa que sí que té el del bar del davant, tabernari i ple d'humanitat, com a mí m'agraden els bars.
(Ara passa una iaia i m'observa una mica de reüll: buenas tardes señora...con Dios...)
Tanmateix una nova experiència de la que m'agrada deixar constància i que, probablement tornaré a repetir perquè encara serem uns dies per aquests verals.
Ja ho veus amic Sancho del bar, con la nova església he topat. Demà, probablement em tornaràs a posar la tauleta i, demà, segur, tornaré a pensar:
"Purs"? ...a la puta merda!!
10 comentaris:
Hahahaha ho sento, però m'encanta veure els malsdecaps que teniu ara els fumadors, més que res perquè durant molts anys he hagut de sortir fora jo ;P Bona estada :)
A vegades n'hi ha que no volen fer negoci.
A vegades n'hi ha que són més papistes que el papa.
A vegades...
Però el dia que les tavernes deixin de ser tavernes haurem ensorrat occident, aquest que va de Síria a Seattle.
De poblets propers a Segovia ara me'n venen al cap alguns de tan preciosos com Pedraza... També recordo les obagues de Guadarrama i Aillón... I alguns cims ben assequibles d'immensos horitzons, com la Tiñosa des del Collado de la Quesera (amb el retalló de faigs més meridional); o els esplèndids Siete Picos des del Puerto de Navacerrada (tot un caprici granític)...
Vaig celebrar-los fumant-me una cigarreta a sengles puntes.
Bona estada i a disfrutar del seu porquet!
Ah, Castella, la Vella Castella! La d'Azorín... Puc imaginar-me la "posada en escena" perfectament, perquè la he viscut moltes vegades. No deixes de tastar el corder al forn de Turègano i pasejar el seu castell.
Bé, pren-t'ho com a bo per la salut. pot ser és culpa del wifi i no dels murs... Si ho fessis sobre tela o paper, veuriem el paissatge que tens devant. Ja m'entens, oi?. Ja tinc ganes de veure-ho. Quines passejades que fas! M'agafara enveja.
No sé com anirà en endavant, Esparver, però no em sé imaginar un futur sense aquests espais, alhora, de relació i llibertat.
Òndia, Girbén, és que ho coneixes gairebé tot! M'anoto els llocs que em dius per a una altra ocasió, doncs, en aquesta, hem anat -ja s'ha acabat- la dona i jo a fer turisme de ciutat.
Ep! sí que hem estat a Pedraza i també he menjat porquet, amb la condició que no me l'ensenyéssin sencer (maniàtic que soc en segons què).
Amic Yayo, amb tu de "Cicerone" hagués estat una experiència inoblidable. M'ha agradat -i interessat- força el primer contacte amb aquesta part de Castella, però confesso que no he aprovat: no he estat a Turégano (pren-t'ho com a excusa per a tornar-me a presentar).
M.Antònia...enveja? Però si he estat llegint el teu llunyà viatge! (ui, potser sí que no vaig posar cap comentari: me n'excuso).
En aquest cas no puc acompanyar del tot els teus sentiments. També m'agraden els bar tabernaris, però m'encanta veure com ho passen de malament els fumadors en alguns llocs, no gaires.
Esperem que ben aviat siguin tots els llocs públics, on no es pugui torturar als no fumadors!
Publica un comentari a l'entrada