dimecres, 21 d’octubre de 2009

Derrotar la muntanya?




A un cim s’hi va per a derrotar-lo?
Hi ha cims que “tenen mania” a muntanyencs?


Un xiruquero-kumbaià com jo comprèn força bé el diàleg home-muntanya, comparteix la comunió home-muntanya. I la crida dels cims. I per damunt de tot, els estima i els respecta.
Però no entendrà mai que a la muntanya se la vulgui derrotar.


Només qüestió de llenguatge? Potser sí.


Però, una vegada més, repeteixo que el llenguatge no és innocent. No ho entenc.

10 comentaris:

Aka ha dit...

També he llegit aquesta entrevista, i tampoc ho he entés...

"derrotar la muntanya.."

Sóna malament, oi?

No sé quina folosofía té la Edurne Pasabán envers la muntanya, però ficada com està en aquesta cursa per ser la primera dona en fer els 14 vuitmils potser s'ha "militaritzat" i "mercantilitzat" un xic, i així diu aquest tipus d'expresions...

ves a saber...

lluís ha dit...

Que el periodista digui "... a aquest maleït cim del Shisha Pangma ..." ho puc entendre perquè tots sabem com tracten sempre el tema muntanya. Ara que l'Edurne digui "em té mania, però la derrotaré, no li dec caure bé, no sé que té contra mi ... " m´ha sorprés desagradablement, no m´ho esperava d'una alpinista del seu nivell.

lluís ha dit...

"Hem vençut un enemic? Cap si no és a nosaltres mateixos. Hem obtingut un èxit? aquest mot no vol dir res aquí"

G.L. Mallory (anys 20!)

El mosquit i el camell ha dit...

Doncs, des de Viladecans, bé hi han arribat aquests dies, al capdamunt d'aquesta mateixa muntanya... encara que desconec si ho han fet per un altre lloc més passador...
Quan he llegit el títol he pensat que parlaves del Puigmal, que també s'ha vist regalimant simbologia política aquests dies. Encara que posats a fer, m'agradava més la Pica d'Estats!
Sort que les muntanyes ens sobreviuran, ni que sigui pelades!
Mercè

Clidice ha dit...

Nosaltres diem que a la muntanya hi som els muntanyencs i els esportistes (aquells que passen volant pel teu costat i no diuen ni piu moltes vegades). La muntanya és quelcom més que un repte esportiu, és un repte personal, i a ella no la derrotes mai, se'n riu de tu si ho proves. Aquesta mossa està una mica massa passada de voltes, penso.

M. Antònia ha dit...

És la muntanya que et derrota, si no pots fer el cim. El muntanyec agafa r'abia poder, però la muntanya segueix tan alta, i preciosa com sempre.

M. Antònia ha dit...

El que vas encetar al post anterior, no tindria fi: toca les creences religioses... aquí encara pensem que tant sols hi ha catolicisme i res de res més... com uns gais i lesbianes que han posat en un calendari verges nues, com si la religió els obligués a estar dintre de la seva litúrgia. Si no la vols, no la prenguis. Creu en una altra cosa, i no ataquis per fer mal. Si t'ha fet mal, denúnciala als tribunals. Crec que aquests col·lectius fan mal al mateixos gais i lesbianes que la majoria no pensen així.
Perdona per anar-me'n del tema.

Gatsaule ha dit...

Pel poc que conec a la noia (vam coincidir bastants dies en un camp base), em dóna la sensació que ja n'està farta dels vuit-mils..., i a més, se li comença a notar!

Tan simpàtica i agradable com és quan no està enfadada.... Realment, jo també em vaig sorprendre en llegir l'entrevista!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bé, sembla que no sóc jo sol qui no ho entén.
Gràcies, com sempre, per les vostres aportacions.

en Girbén ha dit...

Atacs, assalts i conquestes, derrotes i retirades, els mateixos campaments o els bivacs... Sembla que encara no ens hem desempallegat del tot de la rància retòrica militar transposada a la muntanya.
Qui pot gosar a "coronar" una "maleïda" muntanya? No és un inassolible zenit de l'ambició?