Suposem que una colla de gent gran agafa el tren de la Renfe al baixador de Torreblanca-Vacarisses per anar a Barcelona.
Al bar de l’estació la colla fa la cerveseta com a epíleg de la caminada. Però allí no hi ha guixeta. “Li paguen vostès al revisor…si passa…” és la informació rebuda per la colla de gent gran.
Suposem que el tren és còmode, està net i que la conversa flueix mentre els objectes de l’exterior s’entesten a passar ràpidament pel davant de les finestres. I que el sol ja s’ha amagat darrera les muntanyes.
Suposem que el tema d’aquests dies retorna a la conversa, com em passa a mi amb el pebrot vermell cru, que de tant en tant em torna el seu gust a la gola. Suposem que a la conversa hi plana la indignació contra tots els polítics, que tots son igual, que poc o molt –més aviat molt- tots hi foten la grapa, que no hi ha un pam de net….a més que el tal “Bitllet” (ja, ha, ja…), del Palau de la Música…
Suposem que no ha passat el revisor.
Suposem que uns quants de la colla, tots menys dos, es preparen per a baixar a l’estació de l’Arc de Triomf i que un dels dos que no s’aixequen els diu: “però que no baixeu a Catalunya?”
Suposem que la resposta és “ja agafarem el metro i transbordarem a Catalunya, que aquell senyor (petit moviment de cap alçant una mica les celles), diu que a l’Arc de Triomf no hi ha control com a Catalunya,…he, he, ens estalviarem el bitllet..”.
Suposem que els altres dos baixen a Catalunya i van a la cabina de control: “hem pujat a Torreblanca, aquí té la tarja daurada (la de jubilats)…quan diu?, un euro setanta cada u?…tingui, gràcies…
Suposem que això hagués passat avui.
I suposem, finalment, que algú es pregunti què cony vol dir el Xiruquero amb tot això que explica.
5 comentaris:
Que sàpigues, Xiru, que estàs tocant alguns dels enigmes majors d'aquest regne.
Ni tan sols cal anar a la remota Vacarisses-Torreblanca. Ves que et vingui de gust enfilar-te al pronunciat Turó de Montcada (un destí muntanyenc superlatiu!) i que, com un lògic retorn, prenguis el tren de tornada al baixador de Montcada-Sta.Maria amb destí a St. Andreu de la Meridiana...
La cosa pren uns tints delirants quan arribes a l'obligat torn de sortida i no tens cap bitllet, i ni has tingut cap opció d'obtenir-lo! I ja creus que t'hauràs de passar la resta de la teva vida ensumant la ferum a raticida d'aquella estació subterrània.
També, i cal dir-ho, s'ha de valorar la presència d'ànims dels responsables dels controls davant de tal desgavell.
Just t'hi adreces fan cara de "que m'has d'explicar de semblant bogeria... Passa, passa."
Bé, de fet m'inclino a pensar que la corrupció floreix on hi ha camp abonat, on ja creixen altres minúscules herbetes fetes d'actituds, toleràncies, complicitats que ens van configurant com som col·lectivament. Gràcies per pagar el bitllet. Això ens fa a tots més honestos!
Mercè
Doncs no puc suposar jo que visc en un món on el tren és una cosa que tenen tots els pobles menys el meu! però imagino que els retalls de personal són la base del benefici dels ferrocarrils o de la menys pèrdua?
Tot això em recorda, fa anys, a una colla d'espanyols al tramvia de Ginebra, on no hi ha revisor, fotent-se de tohom qui pagava.... Ells no, clar, estaven per damunt de tot!
L'ocasió fa el lladre, diuen al meu país... Al Mediterrani, on hi un euro, hi ha un xoriço! (exceptuant algun romàntic caduc...)
Si suposem tot això els diaris, els telenoticies, el jutge Garzon i tota aquesta colla d'indesitjables, que farien?
Gràcies per mantenir la dignitat.
Publica un comentari a l'entrada