Això és el que diu un cartellet a l’entrada del menjador, un espai molt gran, lluminós, amb grans finestrals de cara a mar. En accedir-hi, tres graons descendents a la part central fan que quedin dos espais a banda i banda una mica més enlairats, amb unes quantes taules cada un.
M’agrada fer els àpats en un d’aquests espais enlairats tres graons, sempre que puc, que la gent no tria d’antuvi, potser per estar menys a prop dels taulells del menjar, que és tipus buffet.
Ve a ser com estar en una llotja.
Des de la qual veig a tota la clientela que en aquests moments està menjant o anant i tornant d’omplir-se el plat. I parlant. No sé si és per bona sonoritat de la sala, però el fet és que, amb tanta gent, no hi ha un soroll excessiu.
I tots som Imsersos, o sia Mayores, que hem vingut aquí de la mà del tour operador Mundo Senior.
Hi ha de tot, però, ostres com endrapem!
De fet hi ha de tot, en tots els sentits, de variades procedències de l’estat, de diferents edats, de diferents més o menys bons estats físics, de variada manera de vestir. Ni més ni menys que un mon en petit.
Moltes parelles, alguns grups formats per parelles de la mateixa procedència amb l’afegitó d’algú desaparellat, algunes parelles d’amigues, o tres, i alguns que van sols.
Una dona, dos homes, i jo tres, els únics que em sembla apreciar que anem sols.
I de tot, també, alhora de veure el capteniment de la gent.
Uns van a passeig no gaire lluny i fan força ús de l’estada a l’hotel, d’altres s’apunten a excursions organitzades, d’altres lloguem un cotxe i ens n’anem a escampar la boira.
És a dir, per a tots els gustos. Normal i corrent.
Amb una diferència, i no gens menystenible: tinc –tenim- unes habitacions còmodes i lluminoses en un hotel qualificat de tres estrelles, i a uns preus molt baixos que només podem fruir els imsersos.
M’hi trobo molt bé a l’hotel. Quin altre lloc millor –tenint present ambdós paràmetres, qualitat i preu- hagués pogut trobar?. Crec que cap.
Vet aquí el perquè, quan estava il·lusionat en fer excursionisme per Eivissa, vaig pensar de seguida en aquesta possibilitat. Les dues estades anteriors d’Imserso que la mestressa i jo hem fet a d’altres llocs bé havien tingut un balanç satisfactori, i tenim intenció de tornar-hi.
Un còmode, comodíssim, punt de partida i tornada de totes les excursions eivissenques del Xiruquero-Kumbaià.
“Ha terminado señor?….??..ay, perdón, estaba distraído….sí, sí, muchas gracias.
Em somriu i em retira el plat.
Me’n vaig a demanar el cafè al bar i a prendre-me’l al meu raconet.(Que me’n recordi de fer una anotació del meu raconet al bloc).
2 comentaris:
Tens raó que aquets viatges són molt ben organitzats i els hotels són còmodes. El grapat de gent que hi anem som una mostra ben variada de la península. La llàstima es que no sempre pots tenir plaça.
Veig que realment és tal i com m'imaginava, això de les sortides de l'Imserso, i celebro que les sàpigues aprofitar! A veure si quan em jubili encara existeix....
Publica un comentari a l'entrada