Fotografia de www.tramvia.org
Pot haver-hi un “dret” d’un col·lectiu, a perjudicar lliurement a tercers innocents?
Sí. És evident que sí.
I per qualsevol futesa.
Això és el que es dedueix de la vaga que estan duent a terme maquinistes del sindicat “Semaf”, perquè reclamen tenir més places, i a cobert, per als seus cotxes particulars a l’estació de Sants.
No se us parteix el cor de solidaritat amb aquests pobres i explotats treballadors, víctimes del maligne capital?
D’acord, jo tampoc m’ho creia quan ho he sentit per ràdio. Per això he cercat més d’una font d’informació, com ara “El Pais”, “La Vanguardia”, “L’Avui”, i “El periódico”.
Ara, i si aquests diaris també fossin uns "esbirros" del capital que volen perjudicar els pobrets treballadors del "Semaf"? Doncs anem a veure el web del dit "Semaf": cap menció a les 12,49 hores d'avui, en ple desenvolupament de les aturades.
No he trobat, encara, (ho podré trobar?), cap condemna dels altres sindicats.
Si aplicar les tisores a la llei que permet vagues com aquesta fos ser de dretes, no tingueu cap dubte que jo fora de dretes.
10 comentaris:
Crec que cal replantejar tot el paper dels sindicats actualment i, com molt bé dius, el tema de la vaga, però em temo que hi ha coses que costaran molt de moure. I pel que fa a la reflexió general, poca. HI ha moltes pors per tot arreu.
A l'altre costat de la balança hi podríem posar els centenars de sindicalistes de les empreses de la Coca-Cola assassinats arreu del món per defensar els seus drets. D'això tracta el documental colombià "l'afaire Coca-Cola".
En efecte, Girbén. Gregorio Morán en parlava d'aquest documental a La Vanguardia dissabte passat a les seves "Sabatinas Intempestivas".
Per això he posat cometes a la paraula "dret" del titol. L'eina més fonamental que no tenen a d'altres llocs, aquí es frivolitza de manera inadmissible.
Tinc el tema de la vaga per molt seriós, Júlia, i com a tal hauria de ser tractat i administrat.
Per això em sobta aquesta lleugeresa, pel que sembla, prou generalment admesa. Potser sigui per causa de la poca reflexió general que comentes.
Sóc usuari de renfe diariament, i puc dir que em tenen fins al capdamunt, ja no em sorprén res i això del pàrking és un altre de tantes...
A veure si és posa les piles la generalitat i modernitza el sector, que està molt i molt malament, hi qui ho pateix són els usuaris...
El dret de vaga és fundamental, i més en aquest món capitalista en que vivim, però s'ha de lluitar per coses importants i no comoditats com tenir parking....
Per desgràcia els que realment necessitarien “tibar” d’aquest dret tan preuat no el poden exercir primer perquè no es poden permetre's perdre diners d'una nòmina mes aviat escassa, també per les segures represàlies.
En el fons penso que hi ha un plantejament egoista d’uns treballadors d’una empresa acostumats a uns beneficis socials que la gran majoria de treballadors no tenim i ja sabem que quan més se’n té, més se’n vol. En resum soc del teu parer.
Aka, tanmateix el dret de vaga és fonamental, com dius, i tot dret és regulat legalment per al seu exercici.
Al meu parer, una regulació d'aquest dret que permet que sigui legal una vaga per aquest motiu -i a més, perjudicant indiscriminadament a persones que cap poder de decisió tenen sobre la reclamació dels vaguistes- és una mala regulació.
Per això crec que s'ha de modificar. Retallant-ne la possibilitat que vagues com aquestes es puguin produir.
Has posat el dit a la nafra, Pere.
Vet aquí com n'és de cert que cal una altra regulació.
No sóc massa partidari de criticar els sindicats. Gràcies a ells gaudim de molts dels drets que ara tenim, tenen una llarga història de lluita fosca i sacrificada, encara que ara la cosa no sigui massa així.
Ara, aquest cas clama el cel, i em vaig morir de vergonya quan ho vaig sentir.... El problema és la RENFE i el seu monopoli i no poder triar una companyia catalana per gestionar el servei.
Gatsaule, això que dius ja fa anys que em sembla un error pel que fa als sindicats i a moltes altres coses, la lluita fosca i sacrificada la van protagonitzar gent molt diferent de la d'ara, en un context també molt diferent, precisament no denunciar els abusos actuals malmet la realitat d'aquells temps i d'aquelles lluites i pervertir-les. El passat de qualsevol institució no justifica el present, les persones no són les mateixes ni tampoc els seus ideals.
Publica un comentari a l'entrada