La colla de veterans hem acabat les sortides del curs aquest dijous passat. Vet-ho aquí, com si anéssim a escola.
I és que les calorades no ens convenen.
Ara mateix, aquest dissabte a la tarda que em proposo escriure quatre ratlles de la sortida, fa una xafogor emprenyadora. I si ara aquesta xafogor m'enxampés caminant, amb la suor de l'esquena fent de ciment entre camisa i motxilla, segur, segur, que tindria de tant en tant sensació de mareig. Ja m'ho sé.
Les calorades no convenen a ningú, però a nosaltres encara menys.
I com que no forma part de la inèrcia del grup allò d'anar nord enllà -parafrassejant Espriu- "on diuen que hi ha muntanyes altes, verdes i fresques, i els excursionistes son nets i feliços", doncs excursió de cloenda, dinar de germanor i fi de capítol.
Les inèrcies son difícils de trencar quan convé fer-ho. I cada vegada sóc més prudent a l'hora de convèncer-me a mi mateix de la bondat de trencar determinades inèrcies.
Ara, quan cal, cal. I aleshores som-hi amb tota decisió, sempre que tinguem una millor alternativa a mà.
Si, ja sé que això no sona gaire bé, sobretot quan s'és jove i disposat a arriscar, fins i tot em podria guanyar el qualificatiu de conservador, que en llavis de molts sona com a retret, com a quasi insult en determinats cercles, però que a mi em sona prou bé.
Ai! si tantes coses bones haguéssim estat capaços de conservar!
Sovint fotria cullerada, com se sol dir, en forma de comentari, en determinats articles de blocs que visito, en cassos en què parlen de coses de muntanya, o d'actualitat, o de qüestions socials, àdhuc polítiques. Però me n'abstinc: vet aquí que molts ni tant sols se n'adonen que estan seguint inèrcies que, sovint, son menys reflexives fins i tot que les nostres (o, per a ser més just, que les meves). Això si, de tant en tant el pap s'omple i convé, al propi bloc, alliberar algun exabrupte. Coses del Xiruquero-kumbaià. I que per a molts anys.
Ui! i jo que volia parlar de la cloenda!
Perdona bloc, ja sé que hauria de ser més considerat amb les pàgines que tant amablement m'ofereixes i que cal que hi posi alguna fotografia que quedi ben bonica i tot plegat. Però mira, avui m'ha sortit així, m'he deixat anar per (la inèrcia!!) del pensament, i ha sortit el que ha sortit.
Prometo -i saps que compleixo- que la propera vegada parlaré del comiat dels veterans.
6 comentaris:
ui Xiruquero, calma caaaaaalmaaa :) i sortir en hores menys caloroses? jo prefereixo no dormir a perdre-m'ho :) bé, en tot cas, aviat serà temps de tornar-hi :)
Xiruquero, ja veig que has detectat el meu post de Noruega. Tu sempre tant filòsof com sempre... Ja espero la teva crònica del comiat de curs dels veterans.
Jo aquest any no m'he pogut apuntar a gaires sortides, a veure si el curs que ve faig més bondat i us puc acompanyar en algunes de les vostres sortides. També tinc una possibilitat semblant a la vostra d'un grup del C.E. de Gracia, que surten també els dijous, però aquests són gent veterana i curtida en grans caminades i encara no m'he apuntat a cap per por de fer llufa...
Quan vagi desgranant la crònica del viatge a Noruega, penso que t'agradarà. He pogut veure unes muntanyes impressionants a ran de mar i uns paisatges de somni.
Salut i bon estiu si no ens parlem abans
No, no, Clídice, una bona dormida prèvia a tot lo altre. I si no es pot sortir, no es surt. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa.
Aquesta és la meva tria. I la de la nostra colla.
Ja veig, Salvador, que estàs molt ocupat per a fer sortides, de fet, si no m'erro, n'has fet dues amb nosaltres. Amb la tercera ja t'hauràs de fer soci de l'entitat segons les normes, però no és cap capital, no pateixis.
Igualment, tingueu un molt bon estiu.
Quan s'és muntanyenc, se n'és. I d'aquí no ens escapem amb facilitat, així que estic convençut que compensaràs amb altres sortides el que deixis de fer amb la colla!!
Tens raó Gatsaule. Prou que miraré de fer-ne de sortides!
Publica un comentari a l'entrada