dilluns, 11 d’octubre de 2010

Exercici periòdic

Vaig tenir un mestre que cada dia ens donava els mateixos deures, un dia la resolució d’un problema matemàtic i l’endemà una redacció. De manera que dia si dia no, teníem redacció i dia si dia no, problema.
El problema el dictava ell i més valia que no ens el copiéssim, doncs els corregia tots i a l’atzar, cridava un de nosaltres  a la pissarra a resoldre’l i raonar-ne la solució.
Amb les redaccions, que sempre eren temes a triar per nosaltres mateixos, feia el mateix, les corregia totes, i quan dic totes vull dir totes, i cridava particularment aquells a qui havia de comentar alguna cosa.
Per exemple, recordo una vegada que em vaig posar tant vermell que em pensava que m’esclataven les galtes. Vet aquí que la redacció li va semblar bé, però em va assenyalar el nom que posàvem al final per a identificar-nos: 
“llegeix el nom”
i vaig llegir nom i cognom. Aleshores vaig adonar-me’n que m’havia deixat una lletra al nom, hi faltava una erra.
Amb veu més baixa em va dir, “Saps que vol dir Pedo?” ….no senyor…
“Vol dir pet”.
Em va posar un 8 a l’angle de sota, a la dreta, que és on qualificava el treball repassat.
“Pots anar al teu lloc”.
Recordo que em va trigar molt a marxar l’escalfor de les galtes.
Mai més he lliurat un escrit, ni llarg ni curt, sense repassar. Altra cosa és que se m’escapi l’error.

Un detall: a la nostra classe érem entre cinquanta-vuit i seixanta, depenent de si hi havia algun malalt o no. Repartits en tres nivells, elemental primer, elemental segon i superior. Quan el mestre treballava amb cada grup, els altres dos feien la feina encomanada i en silenci.

Les matemàtiques senzilles, per la feina, les he practicades molts anys diàriament, sovint –els darrers anys davant la sorpresa de companys més joves- sense fer us de la calculadora. Encara ho faig quan ve a tomb.

Però m’ha passat pel cap aquests dies que practico poc la redacció.
De manera que he recordat el senyor mestre de l’acadèmia  i novament seguiré el seu mestratge: cada dos dies, (si pot ser i em ve de gust, que ara ja soc "grandet"),  tocarà redacció.

Espero no deixar-me cap erra.

6 comentaris:

joan antoni ha dit...

Ja no en queden mestres així però tampoc alumnes com nosaltres érem. Respectàvem amb el nostre silenci el treball dels altres

Salvador ha dit...

Ara que comences a ser un senyor "grandet" penso que t'anirà molt bé això que dius de practicar la redacció, dia si i dia no. I nosaltres que en gaudirem de la teva prosa o poesia. Ja les esperem en candeletes...
Per cert, una curiositat, aquest Joan Antoni que t'ha fet el comentari anterior és ni més ni menys que el meu cunyat, metge a Bellpuig, i també blocaire... I és que jo vaig encomanant la passió blocaire a tota la família...
Per cert, la tempesta de pluja ens l'ha feta aquest matí a Torroella, però ara ja sóc afortunadament a caseta a BCN

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cert, Joan Antoni, ni queda el capteniment dels pares, respectuosos amb la feina i la persona del mestre. Eren altres temps.
Una cosa no és necessàriament millor pel fet de ser actual. Ni necessàriament millor pel fet de ser passada. Ens caldria saber garbellar. I conservar allò que val la pena.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Salvador, vaig començar a entrar a l'Així com Cell" per l'enllaç del Sorrobloc. Doncs és una sort que es deixés encomanar.
Ah, i gràcies per les teves paraules.

El mosquit i el camell ha dit...

Doncs jo trobo que escrius molt bé. El teu mestre va fer una feina excel·lent amb tu. I t'ho dic des de la humilitat de la meva feina. A l'editorial repassem una vegada i una altra. I no falla: quan arriba un llibre recent publicat l'errada sempre ens salta als ulls obrim la plana que obrim... Ai, Senyor!
Mercè

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oh, Mercè, és que amb això no s'hi pot fer gaire cosa: son els follets de l'imprenta, que son uns entremaliats!