dimarts, 26 d’octubre de 2010

La Farola del Llobregat

(Deures de redacció del dilluns 18 d'octubre de 2010)


“Vés a prendre el vent”, dèiem al meu poble anys ha, quan volíem engegar algú amb suavitat, és a dir, sense usar termes més punyents.
Potser això, penso, pel fet de ser la mateixa comarca del Baix Llobregat, tingui a veure amb la frase que amb la mateixa utilitat es feia servir a l’Hospitalet, la marina de Sants i la part sud de Barcelona –potser encara hi ha qui ho faci-  i que diu:  “vés a prendre el vent a la farola”.
La Farola?

M’hi jugo un peix que  tothom o gairebé, ha estat al començament del Llobregat. A la seva capçalera, a les seves fonts.
El Llobregat és un dels rius més aprofitats del nostre país, juntament amb el Ter, en els darrers dos-cents cinquanta anys. I un dels més maltractats.
És, a més, “el meu riu”. Però això, ho deixarem, aquesta vegada.

En canvi, poca gent ha estat al seu final, allí on tributa les seves aigües a la Mediterrània. I és que aquest tros final ha estat de tal intensitat d’ocupació d’activitats humanes que fins i tot és complicat d’arribar-hi. I a més, va estar desviat no fa gaires anys perquè van decidir que el seu darrer tram  feia nosa per a augmentar la superfície del port de Barcelona.

El delta del Llobregat va quedar reduït a la mínima expressió i, ara, es conserva en la seva petitesa per uns arranjaments que es van fer després de desviar-ne el curs final. Però val més això que res, atesa  la preponderància que es va donar a l’ampliació del port que deia, de l’aeroport, etc.. De tots és sabut que els ports interfereixen en els corrents marítims i que, per tant, les sorres litorals se'n veuen afectades. Darrerament i evident, ens ho mostra cada llevantada al Maresme, ple de ports esportius, que impedeixen la natural regeneració de les platges.

A mitjans del segle XIX es va construir, a uns tres-cents metres del mar, un far, aleshores molt modern, que va constituir un gran avenç per a la navegació en la costa de Barcelona i que millorava molt el sistema de senyals del Vigia de Montjuïc, que des de l’edat mitjana senyalitzava la posició des de la Torre del Farell situada en el que és ara el castell de Montjuïc, i fins que el 1928 es va construir el far del port de Barcelona, a la zona del Morrot i per dessota el castell.

Ara el Far del Llobregat està a uns pocs metres del mar, lluny dels tres-cents, el que dona una idea precisa del retrocés del delta.  I el dissabte dia 16 vam voler anar-lo a veure, abans de donar un altre tomb per l’espai protegit de l’actual delta al que s’hi accedeix des del Prat de Llobregat.

Anar a veure el far és recomanable, de fet té amics, si es té algun interès per aquestes coses, exemple com és de l’arquitectura civil de la seva època. 
Però no és cap excursió per a fer a peu, doncs el far resta avui envoltat per instal·lacions portuàries dels molls d’inflamables del port, com a testimoni gairebé únic, airós i eixerit, d’un temps definitivament passat. Nosaltres hi vam anar en cotxe després de donar dues voltes de propina pels perdedors vials de la zona industrial i portuària.


Venint de Barcelona, el recorregut podria ser aquest, tot i que hi ha obres que podrien desviar de la ruta. Val més portar el plànol en paper.



Mostra un mapa més gran

12 comentaris:

esparver ha dit...

Però... per on coi s'hi arriba?

Gatsaule ha dit...

Si, els ports són el problema. A la costa catalana el corrent dominant és de nord-est a sud-oest, i les platges estaven en armonia amb aquests corrents i la disponibilitat de sediment que aportaven els rius.

Ara els rius ja no aporten ni de bon tanta sorra, la major part es queda als embassaments (excepte el Fluvià, l'únic riu de Catalunya que no en te). I la costa està plena de ports.

Així que la sorra no circula, i la que s'emporta el llevant no disposa de cap mecanisme natural de regeneració.

Però no passa res, cada any una part dels nostres impostos serveixen per regenerar-les just abans de l'estiu, tot destrossant una mica més el fons marí.... Deu ser el progrés!

M. Antònia ha dit...

Pregunto el mateix que l'Esperver. Mai hi he estat, Tens raó en el que dius

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, perdona noi, m'havia passat per alt el detall més important. He modificat el "post" afegint-hi un mapa de Google amb la ruta des del centre de Barcelona. Si vas augmentant el zoom del mapa veuràs la Farola.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Gatsaule per la claredat de la exposició, que millora molt el meu text.
No saps com em fot quan sento les xifres que costen els successius sorrejats de les platges, a més, com dius, de fer malbé el fons marí.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, com li deia a l'Esparver, crec que ja he arreglat el "lapsus".

El mosquit i el camell ha dit...

Felicitats i gràcies, xiruquero. Ja miraré de fer la sortida. és un magnífic suggeriment...
Mercè

Júlia ha dit...

Anar-hi és tota una odisea per laberints de no-llocs.

Per cert, tenen un grup a facebook i tot, vol dir que no està tan oblidada com sembla:
http://www.facebook.com/group.php?gid=100952329944330

A mi també m'havien engegat a prendre vent a la farola, per cert.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De res, Mercè.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Júlia, estem acostumats, en parlar de fars, a imaginar-nos un llarg camí damunt una plana rocosa fins al solitari far, oi?

Si, al text ja hi vaig posar un enllaç al grup d'Amics del Far de Facebook, que pel que veig t'ha passat per alt. Però gràcies per l'aportació.

esparver ha dit...

Gràcies per la ruta.

A mi m'han enviat més d'un cop a prendre vent, però mai a la farola. Deu ser cosa de barris.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Des res Esparver.
Deu ser per dues poderoses raons:
a)esteu molt lluny de la farola, i
b)i més plausible, perquè vosaltres ja esteu prou orejats.