dissabte, 4 de desembre de 2010

Bé per la militarització, però no n'hi ha prou.

Bé per la militarització, però m'agradarà veure com acaba tot plegat i si finalment el govern espanyol té el que ha de tenir o només té "talante" com ha demostrat abastament.
La necessària militarització de l'espai aeri era una mesura imprescindible i l'han presa. Espero que no s'espantin per això i acabin afluixant.

Que aquell pobre home no hagi pogut volar per a ser a temps a l'enterrament de sa mare, que el Ministeri de Sanitat de Madrid hagi estat fent mans i mànigues perquè aquella criatureta canària de quatre mesos que ha d'ingressar  per a una intervenció seriosa a un hospital malagueny  pugui finalment ser-hi, que tantes i tantes necessitats personals, siguin això, de necessitat, o de lleure, que la llibertat de centenars de milers de persones hagi estat segrestada per una colla de xantatgistes, en un estat seriós és inadmissible. En un estat seriós, és clar.
I un estat és seriós si ho és la seva gent. No només si ho son els seus polítics, que també, però sobretot la seva gent que, al cap i a la fi, és qui elegeix els polítics.

Del meu pas obligatori per l'exèrcit vaig aprendre prou bé què significa militarització i per tant aplicació, quan calgui, del codi de justícia militar. Per tant haig de suposar que aquesta pandilla de xantatgistes queden  subjectes a aquest codi i que la autoritat militar actuarà en conseqüència, responsable com és ara de tot l'espai aeri de l'estat i de la seva gestió.


No sé, a hores d'ara, si el Consell de Ministres, que està reunit, acordarà la declaració de l'"estat d'alarma". Al meu parer ho haurien de fer com a conseqüència lògica de la militarització. 

Això és un xantatge. No és cap vaga.
Però no perdem de vista, com diuen en castellà, "de aquellos polvos vinieron estos lodos". 
Tots els partits que han governat les dues darreres dècades son responsables d'haver permès, per inacció, que l'exercici del dret de vaga s'hagi convertit en molts cassos en pràctiques quasi-mafioses en perjudici d'innocents. Per inacció, per no haver modificat la legislació ( i això que foten lleis com a xurros), regulant el necessari dret de vaga per a evitar que aquest vagi contra els ciutadans indiscriminadament, i prevenint que determinats grups amb cobertura sindical  puguin segrestar  serveis públics bàsics, com és ara el transport aeri, el transport col·lectiu terrestre, la sanitat o les escoles. Com que mai "pasa nada", s'acaba fins i tot en el xantatge.

Servirà de lliçó l'actual situació?
El maig passat escrivia jo un "post" reclamant que s'havia de regular i retallar el dret de vaga tal i com està ara establert, en ocasió d'un altre xantatge, igual de greu qualitativament.
Després d'allò no es va fer res.
Algú recorda la invasió de les pistes de l'aeroport del Prat per empleats d'Ibèria?
Després d'allò tampoc es va modificar res.

Només una vegada, els anys vuitanta, es va militaritzar el metro de Madrid. Mai, des de l'establiment de la democràcia s'ha declarat l'estat d'alarma. La gravetat dels fets d'ara  tindrà conseqüències en la direcció que dic?
El temps ho dirà.

11 comentaris:

joan antoni ha dit...

No hem d'oblidar la responsabilitat de l'executiu espanyol. Legislar per decret les condicions laborals d'un col·lectiu conflictiu el divendres abans d'un "pont" és com a mínim agosarat (per no dir provocador) i fora de la prudència d'un bon governant. Ho podien haver fet el dijous amb menys repercussió sobre la població. No em convencereu que això no estigui tot previst, però no entenc què es volia aconseguir.
Hi haurà efecte boomerang sobre el govern?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No oblidem la responsabilitat de ningú, Joan Antoni. Però no perdem de vista QUI SON ELS AUTORS del fet.
El bon governant ha de ser prudent, d'acord, i també ha de ser ferm, espero que també hi estiguis d'acord.
Tu mateix parles d'un col·lectiu conflictiu, en efecte, que prou mostres ha donat de despreciar tot i tothom fins que ahir van traspassar una línia vermella que mai s'hauria d'haver traspassat.
Quin era doncs, el "bon moment" per al decret?. Fins a on ha d'arribar la prudència d'un govern per no caure en la inacció?

El més perillós de tot això és que aquest episodi no serveixi, com dic a l'article, per a modificar la legislació sobre la vaga i es pugui seguir perjudicant impunement a la població amb xantatges com el que ens ocupa o fins i tot amb vagues legals, com la que, per cert, anuncien anuncien els sindicats per a Nadal, també als aeroports, perquè plogui més sobre mullat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En efecte, el govern de l'estat ha declarat, com era d'esperar, l'estat d'alarma, que tindrà una durada de quinze dies amb possibilitat de pròrroga via Congrés de Diputats.
Fa uns minuts acabo de veure per televisió la compareixença de les vuit del vespre del vicepresident Rubalcaba, en què ha garantit amb fermesa, no tant sols tot el procés de recuperació de l'ordre i la normalitat, si no que ha afirmat que per les festes de Nadal no hi haurà problemes als aeroports, tal com anunciava el sindicat que he enllaçat en el meu comentari anterior.

esparver ha dit...

Certament, haurem de militaritzar el metro la propera vegada que es saltin els servis mínims.

Gatsaule ha dit...

Llegint el titular, m'has espantat una mica..., però reconec que, en aquest cas, estem absolutament d'acord! Jo també la vaig fer, la mili....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Malament aniríem, Esparver, si un recurs excepcional com és la militarització, s'hagués de fer servir sovint.
Per això reclamo bona llei de vaga i fer-la complir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, el que espanta és que un petit col·lectiu de privilegiats pugui perjudicar tot un país.
Altra cosa és l'encert o no a la tria d'un titular.

Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Antoni, en la línia de la teva reflexió i amb la seva condemna dels fets sense pal·liatius, val la pena llegir el que en diu aquest blogaire:
http://www.duranilleida.org/?p=2009

esparver ha dit...

Xiru, era una ironia pensant en la arrel del problema, que per mi no és la llei de vaga.

Pere de can Peret ha dit...

Estem d’acord. Penso que vivim en un país que té gent aferrada a un nivell de privilegi descarat i a sobre aquest col•lectiu o fan sense cap escrúpol envers els usuaris dels aeroports. Desitjo que la resposta sigui contundent.