M'he adormit

I m'he quedat ben fotut.

Pel que sembla avui farà un matí ben clar, tot i que fred, i la colla a hores d'ara ja deu ser al tren.

Segur que l'excursioneta serà maca i de dalt de Sant Antoni podran gaudir d'una bona vista.

He trucat a un dels companys per dir-li que m'he adormit, que no arribava a temps.

Abans del telèfon mòbil regia la màxima de la taula del Bernat: "A la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat". Ve-t'ho aquí. Però ara és més senzill i fins i tot el company que rep la trucada pot fer conyeta amb la veu d'adormit que feia quan l'he trucat.

Una circumstància que  m'emprenya de no dir, des que em vaig jubilar, és haver de córrer. M'hi nego, talment com si la mollera es prengués la revenja per totes les corredisses i agendes plenes de la feina. De manera que sempre em poso el despertador amb temps més que sobrer, per no haver d'anar mai amb la llengua fora.

Però vet aquí que ahir al vespre, amb uns companys que fem una activitat de lectura en acabar vam "picar" quatre tallets de torró amb la copeta de cava corresponent, per allò que en aquestes dates s'ha de fer aquest tipus de celebracions, sabeu?. I a l'hora de sopar no tenia gaire gana i vaig sopar poc. Cagada pastoret!.

Sí, perquè, si no sopo normal aleshores a la matinada em desperta el rau-rau de l'estómac, com així ha estat, i m'he hagut de llevar a menjar-me un iogurt. M'he tornat a adormir, i quan ha sonat el despertador, l'he apagat, però m'he quedat enganxat als llençols el suficient per haver de decidir si començava a córrer com un boig o renunciava a anar-hi.

Evidentment, de córrer com un boig, res.

Mala sort. I lliçó: si l'endemà vaig d'excursió, ni pica-pica ni punyetes. A tot estirar em prendré la copeta de cava.

Au, ja us en podeu enfotre.