Tornen a caldre aquelles botes de canya alta:
vella raça, només adormida, ressorgeix de l'escalfor de l'asfalt damunt les llambordes.
En qualsevol moment, podem trepitjar un escurçó.
En qualsevol moment, podem trepitjar un escurçó.
Oh! I com m’apar desitjable l’ombra de la figuera!
2 comentaris:
Ara els atletes de la muntanya calcen sabatilles... com es nota que no tenen tractes amb els corriols colgats per les gatoses!
La vella raça que ressorgeix, Girbén, ni tant sols ha tingut tractes amb la muntanya. És a l'asfalt on viu!
Publica un comentari a l'entrada