A la Doma, el senyor que en té cura ens ha obert les portes amatent i ha encès els llums. Hem tingut ocasió, amb tota tranquil·litat d’observar l’església i fixar-nos especialment en el retaule de l’altar major i el de la capella lateral de llevant.
Després, una companya em diu: cantem el Salve Regina? Dues veus femenines i dues masculines l’hem interpretat davant el silenci respectuós de la resta de companys.
Salve, Regina, Mater misericordiae,
vita dulcedo, et spes nostra, salve.
Ad te clamamus, exsules filii Hevae,
ad te suspiramus, gementes et flentes,
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra,
illos tuos misericordes oculos ad nos converte;
et Iesum, benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exilium ostende.
O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria.
A les darreres paraules l’emoció m’ha traït i m’ha mig trencat la veu.
I és que m’he sentit profundament kumbaià. M’he retrobat en la meva essència.
Quatre amb motxilles i a punt de fer camí, cantant el Salve Regina a un lloc com la Doma i en la nostra intimitat, no és un goig que es pugui fruir cada dia.
Potser per això, amb el pit feliç, l’excursió m’ha resultat bonica, plena de vida.
L’esclat immediat de la primavera ha tingut un sentit afegit i els arbres, el blau del cel, el sauló del camí, les runes de Can Beia menjades per la vegetació, tot, ha tingut una llum especial, la pujada no ha estat gens feixuga i al cervell em ressonaven, dolces, les notes que havíem cantat.
El Xiruquero-kumbaià he estat feliç. Plenament feliç.
4 comentaris:
Molt encertada la inclusió del cant de la Salve en el reportatge de la excursió d'ahir a la doma. va ser una excursió bonica amb final feliç. Núria
Gràcies Núria!
És bonica aquesta corrent de sentiments que surt quan s’interpreta o s’és oient amb unes determinades músiques o cançons. Personalment el Salve Regina no hem commou tant, però suposo que és també segons la vivència personal que s’ha tingut. Hi ha forces cançons que hem fan remoure per dins com pot ser l’Avui sento que fas camí o Sí...dels Esquirols.
Crec que tens raó Pere, les vivències personals hi deuen jugar molt, més enllà fins i tot de la bellesa formal de les cançons. O pregàries, com el cas del Salve Regina.
Una vertadera llàstima que Els Esquirols -fa tants anys ja- deixessin de cantar.
Publica un comentari a l'entrada