dijous, 9 de juny de 2011

Ai, l'"Astarot"!

Si, si, d'acord, ja sé que les coses son així. Només faltaria que no ho sabés.
Però m'emprenya que determinades coses desapareguin, que determinats entorns canviïn. 
Ens anem "fent" de llocs i coses i ens belluguem per topants coneguts, sabuts, i això ens dona una certa seguretat i pertinença.
Però si, canvien. I cal substituir el topant per un altre. Per un altre punt de referència. Però cada vegada em fot més mandra fer segons quina mena de canvis.

L'altra dia, tornant de Sant Martí d'Empúries, vam tenir la pensada d'anar a dinar a l'"Astarot", una casa de menjars de Pals, a la sortida  anant cap a Palafrugell.
Recordo que ens hi van portar per primera vegada en Josep i l'Antònia, en ocasió de la visita que els vam fer a un càmping dels Masos de Pals, on passaven les vacances. Nosaltres també hi havíem estat en aquell càmping, en d'altres dates, però no coneixíem l'"Astarot".

S'hi dinava força bé, feien un menú bo i complet i la terrassa coberta de l'exterior era un lloc deliciós des del qual es veia la plana i l'aturonada vila de Pals. Molta gent treballadora hi dinava i era poc conegut d'estrangers probablement per estar una mica apartat de la carretera, tot i que estava -encara hi ha el senyal- prou ben indicat.
D'aleshores ençà, sempre que ens deixàvem caure per la comarca acabàvem dinant-hi.

L'altre dia era tancat. Quina llàstima!. Però no tancat perquè fos el dia de descans, no. Era tancat perquè ja no funcionava. Adéu Astarot!

Si Astarot és un dimoni, un dimoniàs dels grossos, no puc pas creure que el dimoni Astarot hagi estat el responsable de la desaparició de l'"Astarot" restaurant.
És dimoni, però no tonto, i per tant, prou que havia de saber que allà hi pecàvem prou de gust:
bona endrapada, o sia, pecat de gula, bones glopades de vins i cerveses, o sigui més pecat de gula, fins i tot amb un rotet mal dissimulat (encara que fos seguit de l'inevitable "ai, perdó!"), o sigui pecat de paraula per haver demanat perdó. Ah i el cafè per cert, si n'era de bo que encara me'n  recordo ara! I el conyaquet, el cigarret -eren temps de llibertat, de diabòlica llibertat- . I tant que pecàvem!
No no puc creure que Astarot tingui res a veure amb la desaparició de l'"Astarot".

A més, aquest dimoniàs deu estar de vaga. La prova és que cada dia hi ha més llocs "light", virtuosos, purs i angelicals. Uèeeee...

Au, i ara a espavilar-se a buscar un altre lloc, no fos cas que la buidor de l'absència fes sensació de mareig.

14 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Moltes coses canvien i ja no tornen. Quan entrava al teu blog estava parat i ara has publicat molt. Amunt! com diu una companya pintora.

esparver ha dit...

Millor això a que s'hagués convertit en un restaurant vegetarià.

joan antoni ha dit...

Sí, és aquell sentiment que expressa molt bé aquella popular sevillana andalusa:..."algo se muere en el alma, cuando un amigo se va..."

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M. Antònia, "Amunt i crits!" és una dita tradicional nostra. Sort en tenim els blogaires que no hem de publicar periòdicament, com a la premsa escrita oi?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hagués estat una transformació equivalent a la desaparició, Esparver. No crec que el diable sigui vegetarià, oi?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt encertat Joan Antoni això de la sevillana. Al menys la ballaruga anima!

Salvador ha dit...

Ahir al matí, amic Xiruquero, vam voltar pel vostre barri... carrer Blai amunt i avall i vermut...
Havíem de tornar un llibre de la Marta a la biblioteca on fa un club de lectura, i vam aprofitar per patejar-nos el barri i fins i tot vam dinar en una pizzeria Italiana recomenada, la Bella Napoli... antipasto molt bo, la pizza no tant, molt gran ben cuita, però amb poca "xixa"... Fins i tot vam poder veure les dues portes pintades amb motius muntanyencs del FEB. Per cert, obriu poques horetes, eh?.
Em va agradar, no hi havia passejat mai, es veu un barri tranquil, ara això sí, amb una barreja cultural i ètnica força notable... com ho porteu?
Una abraçada

Gatsaule ha dit...

Una mica el què està a punt de passar a cal Rial, del pla de Busa.... Ja només obren de tant en tant, i ben aviat acabarà com l'Astarot....

en Girbén ha dit...

Deixa'm explicar que el Pau Riba té un disc amb l'Oriol Perucho anomenat "Astarot Universdherba".
És un disc objecte que va enllaunat en una llauna que exigeix un obridor. Musicalment és aspre com una mala cosa -això s'havia de dir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Llàstima Salvador, que ja no sigui a temps de recomanar-te l'"Astarot". Segur que t'hagués agradat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaja, Gatsaule, una altra mala notícia...
Què hi farem!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Home Girbén, doncs ja li deu estar bé a Astarot que musicalment sigui "aspre com una mala cosa". I enllaunat. Coses del senyor Riba...

Pere de can Peret ha dit...

Sap greu quan desapareix un lloc que te’n podies refiar. Aquest diumenge m’ha passat el contrari, amb una sortida a Tarragona, no sabíem cap lloc i varem anar al “barri del Serrallo” a tocar del port. Molt bo i be de preu!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Celebro Pere, el que dius. Fa molt de temps que no he anat al Serrallo. Que segueixi bo i bé de preu és una bona notícia: haurem de tornar-hi!