dijous, 18 d’agost de 2011

Excursions de capvespre


A mitja tarda entra el Garbí. Una benedicció.
Surts al carrer i una sensació de frescor humida a la cara et diu que l'implacable calor del dia es batrà aviat en retirada.
El sol és encara molt fort i cal posar-se a l'ombra, l'obra radical, precisa, que es dibuixa en els països de baixa humitat, que mostra els volums de les coses amb tota claredat, que mostra els volums dels pins gairebé com per a facilitar-ne la pintura.
Si a primera hora de la tarda has baixat a la plaça, els carrers que hi menen, i la mateixa plaça, son deserts i silenciosos i si has tingut la gosadia d'agafar el cotxe i sortir del poble, tot resta igualment silenciós: tot moviment, tot petit esforç, augmenta la sensació de calor. Ni humans ni animals ens belluguem de casa. 

El Garbí és puntual. Qualsevol peça de roba  estesa al balcó porta la bona nova. Aviat es veurà com el vent estén un llençol de boires damunt Els Ports i com, cap a la serra de Cavalls, l'horitzó perdrà la seva claredat en favor d'un lleuger enterboliment.

S'acosta l'hora. Abans que res una ampolla d'aigua a la motxilla. I la màquina de retratar, el bastó, l'imprescindible barret, les ulleres de sol, el plànol. Ah si, i el "gps" per a senyalar el punt precís d'allò -no sé què encara- que m'interessarà, que em cridarà l'atenció.
Barranc sota el Mas de Riello
Començarem a caminar quan seran les set. El sol ja anirà a la baixa i el garbí, una mica més fort, farà l'estada pel terme més agradosa, cada vegada més, fins que la fosca es vagi imposant i faci que, aleshores, ens sàpiga greu acabar la sortida. Seran les nou, potser quarts de deu.
Bassa de les Torres
Sortir el matí ben d'hora?. Si, podria ser. Però hauria de ser molt d'hora. I un dels plaers que reserva aquest temps de calor és treure les cadires al carrer i fer petar la xerrada amb els veïns. Fins les dotze. O quarts d'una. A la nit, la temperatura baixarà fins als 20 o 22 graus, deu o dotze graus menys que en ple dia. I la dormida podrà ser profunda, reparadora. En pocs llocs com aquí he pogut dormir tant bé.

Acabar l'excursió, sopar i fer petar la xerradeta amb els veïns. Llevar-se sense presses. Adaptar-se al país i al temps que toca: vet aquí el que cal fer.



2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Veus, quan puc m'agrada fer com tu, però a l'inrevés. Sortir al matí ben d'hora, i treure la cadira al carrer al vespre...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, si sortís al matí ben d'hora poca xerrada faria a la nit!
Això si, tornarem als matins quan la calor afluixi.