dijous, 8 de setembre de 2011

Habemus porxos a Sant Miquel!

Als porxos de Sant Miquel la meva dona i jo, de joves, hi havíem fet bivac.
I abans, amb els companys també. Moltes vegades.
Eren molt acollidors i ens protegien de la humitat de la nit.
Altres vegades havíem dormit en alguna balma.
Però dormir a Sant Miquel, i estar-me allí abans d'anar a dormir, m'agradava especialment.

Un dia, ja fa molts anys, els porxos van desaparèixer i van quedar només les columnes que els aguantaven. D'això no sabria dir els anys que fa i suposo que els van enderrocar perquè devien estar malament, no fos cas que algú prengués mal. Però sempre que hi tornava em feia una trista sensació d'abandonament.

L'altra dia però, que després d'anar al monestir hi vam pujar,  ep!! Torna a haver-hi porxos!!
Òndia quina alegria!
I quins porxos tant bonics, amb embigats de fusta. Es veuen nous de trinca. De fet, no crec que arribi a l'any el temps transcorregut des de la nostra darrera visita i no estaven fets.

Mireu, mireu "el meu quarto":

Quin goig que fan els porxos!


Es mereixen un altre bivac. Llàstima que les nostres ossades no estiguin ja per a aquestes alegries. 


4 comentaris:

Albert ha dit...

les ossades... au ba!!! ja serà menys, a demés, ara podeu aprofitar i passeu primer per la pedra negra a fer el ritus i carregar el cos d'energia, i tot arreglat ;-)
Una abraçada i... "que la força t'acompanyi"

esparver ha dit...

Estava a punt de preguntar-te de quin Sant Miquel parlaves de tant net com l'he vist.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, ja saps de quina època som els xiruquero-kumbaià, oi?
Ja m'agradaria fer un bivac i no passar la nit del lloro.
Uf, sort que en el teu desig has posat la cé trencada he, he..!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

La felicitat mai es completa, Esparver. Els porxos fan el goig que veus, però a les dues finestres de l'àbsis hi ha un parell de vidres trencats (hi devien fer punteria), i a l'interior li caldria una bona escombrada i recollir les monedes que hi tiren els guiris -"nacionals" i estrangers".
En canvi, la pintura de Sant Miquel de darrera l'altar sembla que es conserva prou bé.