divendres, 7 d’octubre de 2011

Les meves botes i les meves botes.

Ahir un parell de tentines sense més, sense anar per terra. 
De fet aquells verals son encara de la Serra de l'Obac i doncs la petja en baixada no estalvia pedra solta i aquella mena de sauló.
L'excusa era que recomençàvem les sortides de veterans després d'aquest llarg estiu que es resisteix a marxar i no estava segur del grau de rovellat que podia exhibir.

I quines botes si no les meves, encara que estiguin fotudetes, per anar sobre segur?

Fa un parell de setmanes vaig anar a comprar unes botes noves, però encara no les he esblenat.
I el més important, encara no estic segur que les velles les hagin instruït adequadament per a ser les botes d'un Xiruquero-kumbaià.
Les vaig posar al costat de les velletes, a fi que aquestes els expliquessin que son molt més que trossos de materials cosits o enganxats d'una manera determinada i en forma de peus. I que seran molt estimades.

Les velletes però, ahir van dir prou. Ja no els queda pràcticament gravat a les soles, els talons estan gastats del cantó que pertoca al meu caminar, i fins i tot comencen a obrir-se pels sécs que corresponen a la base dels dits dels meus peus.
Tant com han vingut amb mi, des d'aquell 2002, en la segona anada al Camí de Sant Jaume i fins ara!
I com em disgusta que hagin de dir prou!

Hauran acabat el seu recorregut a les envistes de Montserrat. En certa manera, i sense haver-ho previst, podrien considerar-ho com una atenció. Si més no voldria que així ho entenguessin.
I prou que ahir, valentes, fan fer la seva feina.
A la propera sortida ja hauré esblenat les noves botes. Les meves botes. 

4 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

A les botes se’ls hi agafa una estimació especial ja que se l’han guanyat a suades. Jo encara tinc guardades les meves primeres botes bones per anar a la muntanya.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens raó Pere. Encara estic mirant a quin racó les guardaré perquè no quedin com un mal endreç qualsevol.

Anònim ha dit...

L'altre dia vaig anar en una botiga d'esports i vaig veure unes botes que m'agradaven i que actualment costen de trobar (botes de pell d'una sola peça, amb poques costures i sobretot pocs colors!).
Me les mirava i ve el dependent i em diu: "si te les quedes et faig el 25% de descompte és que són botes que no tenen mercat, són per romàntics. Ara es busca lleugeresa i comfort"
No et dic com de content vaig sortir de la botiga, pel preu i pel fet d'encara poder ser un romàntic. No li vaig explicar al dependent que si realment camines, les botes s'acaben adaptant bé als peus per si de cas un altre dia hi torno i veig unes botes clàssiques que m'agraden.

lluís

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"Botes que no tenen mercat, son per romàntics." Aquesta és molt bona Lluís!
Ara, que pel que et va dir el dependent, no sembla que en endavant n'hi puguis trobar unes altres.
Encara que quedem "romàntics".