A la tardor dels arbres de fulla caduca.
A les tendres tonalitats que no resisteixen vint-i-quatre hores el descens entre to i semitò.
A la eruga que fa mimesi amb la fulla seca.
A les oracions, fetes flor, de la petita parròquia.
A la partitura impossible d'interpretar.
A la set que no gosa pas manifestar-se.
A la joia d'uns companys.
A la Rosa Maria, a qui el Pare ha acollit mentre nosaltres tardorejàvem.
8 comentaris:
Una sonata amb "Allegro" i "Andante".
Fantàstics els colors Pere
Bonic el lloc i les fotos. La tardor ens dóna un aire reflexiu i de serenor.
Molt bonic el reportatge fotogràfic amb el colofó a la nostra volguda amiga Rosa María.
Núria
Magnífica escolta, feta d'imatges, d'aquests paisatges de tardor.
Quina poesia se'n desprèn!
lluís
Gràcies amics pels vostres comentaris.
molt interessant el reportatge i les fotografies molt boniques!
Semblava que no havia de passar, però finalment la tardor ha arribat puntual com sempre!! M'agrada molt la foto de la font...
Publica un comentari a l'entrada