dimecres, 2 de novembre de 2011

Terdoral en mi bemoll major

A l'alt Ter. Vall de Camprodón. 


A la tardor dels arbres de fulla caduca.


A les tendres tonalitats que no resisteixen vint-i-quatre hores el descens entre to i semitò.

A la eruga que fa mimesi amb la fulla seca.

A les oracions, fetes flor, de la petita parròquia.

A la partitura impossible d'interpretar.

A la set que no gosa pas manifestar-se.

A la joia d'uns companys.

A la Rosa Maria, a qui el Pare ha acollit mentre nosaltres tardorejàvem.

8 comentaris:

Marta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marta ha dit...

Una sonata amb "Allegro" i "Andante".
Fantàstics els colors Pere

Pere de can Peret ha dit...

Bonic el lloc i les fotos. La tardor ens dóna un aire reflexiu i de serenor.

Anònim ha dit...

Molt bonic el reportatge fotogràfic amb el colofó a la nostra volguda amiga Rosa María.
Núria

Anònim ha dit...

Magnífica escolta, feta d'imatges, d'aquests paisatges de tardor.

Quina poesia se'n desprèn!

lluís

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies amics pels vostres comentaris.

maria moncal ha dit...

molt interessant el reportatge i les fotografies molt boniques!

Gatsaule ha dit...

Semblava que no havia de passar, però finalment la tardor ha arribat puntual com sempre!! M'agrada molt la foto de la font...