A la tardor dels arbres de fulla caduca.
A les tendres tonalitats que no resisteixen vint-i-quatre hores el descens entre to i semitò.
A la eruga que fa mimesi amb la fulla seca.
A les oracions, fetes flor, de la petita parròquia.
A la partitura impossible d'interpretar.
A la set que no gosa pas manifestar-se.
A la joia d'uns companys.
A la Rosa Maria, a qui el Pare ha acollit mentre nosaltres tardorejàvem.
