divendres, 3 de febrer de 2012

Amb neu, a Sant Pere de Vallhonesta

Em queden coses de l'estada a Múrcia per a posar al bloc de motxilla, però faré un parèntesi per a l'excursió d'ahir dijous.
És cert que a voltes, sense saber del cert per què,  les coses surten rodones, mentre en d'altres ocasions, per bé que es preparin, no passen de l'aprovat justet com a molt.

No cal dir que els avisos que dimecres es feien del temps fregaven l'apocalipsi. Això ens hauria de portar a alguna reflexió, però ho deixaré estar, perquè, al cap i a la fi, tothom es queda amb la cançoneta que més li agrada. Dies abans, amb uns quants amics, havíem programat d'anar a un lloc preciós, a Sant Pere de Vallhonesta, a fer una excursió.
A mida que passava dimecres i que només un company em va trucar per dir que no venia, ja vaig veure que la sortida seria possible.

Ah, qué bonic va ser!
Mentre esmorzàvem al "Bar Nuevo" de Sant Vicenç de Castellet, que és molt a prop de la sortida de l'estació del tren, l'aiguaneu es va anar convertint en neu. Potser l'acolliment i gentilesa de la mestresa ja va ser un bon auguri: la meva mitjana "Moritz" -per a mi, avui, la millor cervesa de Catalunya- unes olivetes d'obsequi, i un cafè més que correcte, van conformar un esmorzar dels que animen el dia.
 (N'hauria de parlar al meu bloc "Sobrets de Sucre i Bars", que el tinc una mica abandonat).

A mida que ens anàvem enfilant, en la suau pujada que mena a Sant Pere, la nevada es va anar consolidant, tot i que de manera moderada, convertint el paisatge en una meravella de blancor de núvia.
Certament, l'excursió duraria més del previst. No per cap dificultat d'avançar, si no pel fet que era inevitable, cada dos per tres, aturar-se a badar.

Sant Pere de Vallhonesta i els seus topants, amb la neu, era ahir un espai d'una bellesa singular. El seu campanar de doble espadanya tant airós, els elements ornamentals de l'àbsis, tot plegat, amb l'afegitó de la neu, era un veritable obsequi per als ulls. 
Ens va costar una bona estona marxar-ne per a seguir el camí, i puc ben assegurar que si avui, en comptes de digitals, encara anéssim amb les màquines analògiques del rodet per revelar, ens hagués gastat de llarg tota la setmanada.

Baixant per anar a veure el Roure Gros del Rubió alguns no es van poder estar de tirar-se neu pel cap com a criatures, projectils que vaig poder esquivar amb sort.
No sé si la gran branca esqueixada del roure és conseqüència d'alguna ventada forta damunt un cos vell, o és per altra causa. Sigui com sigui, el roure és ben impressionant.



En tornar, ja a prop de Sant Vicenç, la neu havia anat fonent parcialment i vam haver de vigilar de no relliscar en unes lloses de pedra que hi ha al corriol que mena a les primeres cases del poble. 

Abans havíem passat pel costat de Can Soler de les Teules, com diu un petit rètol de l'ajuntament, del segle XIII. Deunidó, un mas del segle XIII. De poc després de la construcció de Sant Pere, que sembla que va ser el XII. 
Quantes nevades no hauran vist els murs d'aquest impressionant mas?

Essent ahir a aquest cantó del Bages, al cor de Catalunya, i amb l'obsequi d'un paisatge d'aquella bellesa, vaig pensar que en fer-ne l'entrada al bloc de motxilla el dedicaria especialment, com faig ara, a l'amic bagenc Pere de Can Peret.

Quina sort que no ens vam fer enrera!


Per si fos d'utilitat a algú, vet aquí el traçat que he penjat al "Wikiloc".


7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Avui pensava, veuràs ben aviat tot de fotografies de llocs nevats, sobretot de l'actualment anomenada Ctalunya Central, però mai hauria imaginat que el teu fos el primer!! Alguna avantatge ha de tenir no haver-se de llevar per anar a la feina.....

Fa gràcia com canvia el paisatge amb la neu, tapa moltes vergonyes i tot es veu molt més bonic!

Anònim ha dit...

molt ben explcada l'excusió d'ahir,de veritat va ser una sort que no ens tiressim enera a l'hora de fer-la.
Núria

Pere de can Peret ha dit...

Un lloc molt bonic i que amb neu crec que encara és millor. Tot un premi al vostre “atreviment”
Moltes gràcies per la dedicatòria en aquesta excursió pel Bages!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, va ser com un regal,la nevada. Suficient per a transformar el paisatge però sense oferir cap dificultat. Ara que, aquells paratges, son molt bonics, amb neu o sense.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I tant que va ser una sort, Núria. I ho vam saber aprofitar, oi?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un atreviment relatiu Pere, que vaig sentir dir als metereòlegs que dijous nevaria però quatre centímetres a tot estirar. I la van encertar, van ser quatre dits.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per si servís a algú, he posat el recorregut que tinc penjat al "Wikiloc".