dijous, 23 de febrer de 2012

Serà més o menys així.

Segur que l'esmorzar anirà bé, com sempre i enfilaran el camí pel costat de la creu que, per cert, no mereixerà una aturada de dos minuts.


Tindran un matí preciós, clar, lluminós.


Aviat seran al començament de la pujada i aleshores -a veure si m'equivocaré de gaire- uns quants diran que pugen per la drecera. Es partirà el grup. O aquests quants arrossegaran als altres i el grup no es partirà?
El vocal no dirà res. Ja fa temps que el vocal no és ningú a l'hora de decidir, molts ni tant sols saben res de la figura del vocal, ni els interessa.


Sigui com sigui, els del davant començaran a tibar i la colla s'allargassarà. 
Ni si és un boix, ni si hi ha romaní o estepa.
Ni si allí a prop hi van instal·lar unes bateries per la guerra del francès.


Quan els darrers arribin on els del davant els esperen -els esperaran, oi?-  aquests amb un "ja son aquí", reempendran el camí i els que arriben no tindran temps de seure cinc minuts a gaudir del paisatge. Ni d'adonar-se'n de la sargantana que ha trobat el lloc adequat per a fer pujar la temperatura del seu cos, ara que el sol ja escalfa prou.


Si s'han partit segurament es retrobaran a Sant Miquel. I faran la baixada més o menys junts.


Segur que el dinar anirà bé, com sempre.


Alguns voldran baixar a peu al Monistrol? Es tornaran a partir? Potser no. Ara potser no.


Els desitjo un molt bon dia.


I em quedo amb els records. Però només per un moment que, a voltes, els records poden fer mal.


Ho veig pel balcó de casa: tindran un dia preciós.


(nota per al bloc de motxilla: absències).

6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

O potser no....

A vegades hi ha sorpreses! Ni que sigui només a vegades....

Pere de can Peret ha dit...

Has fet una descripció que m’ha “sonat”. Tinc la intuïció, de que son actituds força comunes en un grup nombrós. Tan sols dir que jo prefereixo el grup reduït...Desitjo que l’absència no sigui res greu, en tots els sentits!

esparver ha dit...

Ai, com diu el Pere hi ha coses que em sonen massa per això prefereixo grups petits: tres o quatre a tot estirar.
Que no sigui res greu.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, m'han explicat que només un va pujar per la drecera sense que la colla s'escindís. Em vaig equivocar però per poc, eh?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Jo també m'estimo més un grup reduït, Pere, però sovint les circumstàncies manen.
Gràcies a Déu tot va bé. Molt amable de part teva.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tot va bé Esparver, moltes gràcies.