diumenge, 1 de juliol del 2012

Fi de curs i "Cargols"

Com a les escoles, vet-ho aquí.
Pel juny s'acaba el "curs" dels veterans. De la colla de veterans de què faig part, darrerament amb menys freqüència. 
I és que la colla de veterans va ser feta per a fer excursions properes, i per llocs accessibles amb transport públic. Per tant, amb l'arribada de la calor, s'estableix l'aturada. Fins que es pugui tornar a sortir amb temperatures suportables, cap a finals de setembre o primers d'octubre.
D'altres grups de veterans s'ho plantegen d'altra manera. I és que en això dels veterans, com els joves o els de mitja edat, hi ha, afortunadament, prou variació de maneres de fer.

Deia abans que darrerament en faig part amb menys freqüència del grup. I potser dir-ho així no és prou exacte. De fet, vaig a menys sortides de veterans perquè en aquests darrers temps s'hi han anat incorporant jubilats de darrera fornada i les excursions han anat prenent un caire més físic, més esportiu per així dir-ho. De fet, ben poca diferència hi ha, amb l'arribada d'aquests "joves", i les sortides d'això que en diuen "senderisme" dels diumenges. Vaja, que no m'agrada.
De manera que enguany m'he inventat un petit grup per a fer excursions de les d'abans de la nova fornada, amb algunes petites variacions, com ara obviar el costum d'anar sempre amb transport públic i introduint-hi el costum -no l'obligació- de "devorar" un menú a l'arribada. Sembla que s'ha anat ja consolidant aquest "invent", aquest nou  grup de veterans, doncs ja portem sis sortides enguany. Grup obert a tot aquell veterà que vulgui venir, però si el que ve és dels "correcamins" nous, es fotrà de fàstic. Per això dels nous no ve gairebé ningú.
No, no establim cap competència. Com li deia a un company, que li semblava que jo podia perjudicar el grup de veterans amb la meva iniciativa, nosaltres fem com els cargols, que si ens agrada una fulleta tendra ens hi aturem l'estona que calgui.  I que cadascú trii segons les seves preferències. I vet aquí que ara ja som coneguts com "els cargols".
La qual cosa no és obstacle per que els que vulguem, anem, depenent de quina sigui la sortida, amb el grup de veterans pròpiament dit.

Ah, però "els cargols", a més, hem introduït una altra variació: no acabarem el curs com els veterans. Quan ha arribat la calor hem tornat a sortir. A la fresca de les fonts. A l'ombra del bosc. Perquè no hem de poder-nos trobar encara que faci calor per a caminar?
Per a mi és més important amb qui vaig que on vaig. I  a més, poc o molt, estirem les cames.

El món evoluciona molt de pressa. I cal que cadascú hi trobem el nostre lloc.

Un lloc com aquest, per posar un exemple.



10 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Bonics llocs, bonics cants. Els experts sabrien quines espècies són les que estan donant-nos plaer sense veure-les. Malauradament sóc incapaç de fer-ho.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Antoni, jo no sóc cap expert, però me la jugo: crec que el primer és un tallarol i el segon una mallerenga. Però vaja, un poema, una música, pot ser bo o bona sense saber-ne l'autor. Oi?

Gatsaule ha dit...

Mentre et llegia recordava la frase que tens penjada sobre l'esport...., amb la qual no puc estar-hi més en desacord!! Amb la frase, no amb el que dius avui, que recorda el què diu el meu avi (encara ben viu...): "que tothom faci el què vulgui, començant per mi!".

Un altre apunt, si fas com ho tinc jo, acceptant només als que tenen compte de Google, t'estalvies fer-nos demostrar que no som robots.

esparver ha dit...

A gaudir-ne, cada fita té el seu temps i pels que la fita és el camí el temps només és fum.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, acords i desacords i, finalment, la saviesa de l'avi. O sia, la llibertat. Perfecte.

Lo dels comentaris: vols dir que els que no tenen compte de Google no et poden posar comentaris?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"Cada fita té el seu temps i pels que la fita és el camí el temps només és fum."
Ostres Esparver, magnífic pensament!
Amb el teu permís em guardo la frase.

Gatsaule ha dit...

Això mateix, però diria que pràcticament tothom en té, de compte a Google. Pots comprovar-ho tu mateix amb tots els que t'escriuen.

Jo fa temps que ho tinc així i no he tingut mai cap queixa, ni m'ha entrat spam. Però només és una suggerència!!

Marta ha dit...

Pere, tu ets dels meus. Ens anem encantant amb la natura. En el blog que tinc "Lluna de Març" he penjat un video amb el so d'un vedell cridant a la mare. No és tant bonic però, com els dels ocells però m'hi vaig estar embadalida una estona.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs és ben bonic Marta. Son ben bonics els dos videus teus, de fet. I val a dir que un pols ferm t'ha permès una filmació sense salts, que no és tant senzill.
Ara vaig a enllaçar la "Lluna de Març".

Racons de la nostra terra ha dit...

He descobert tard aquesta entrada i és una delícia sentir aquets cants que pots trobar en qualsevol racó tot passejant, escoltant el remor del vent, l'oratge sota els pins... Estic d'acord amb tu que l'essencial és ben aprop només cal estar atent i amb bona companyia, ei si pot ser!
salutacions