dimarts, 7 d’agost del 2012

Nius d'oreneta.


A la blancor encegadora de la casa, la llum dibuixa el seu altre-ser, les ombres, aprofitant els perfils de fulles i branques i el camí més curt entre dos punts per a marcar, gairebé violentament, el contrast.
Ombres i angle que fan recer al seguit de nius d'orenetes, que allí hi han trobat estada adient.
No digueu mai que els nius d'oreneta fan nosa!
Mai!

El terra de la casa, allí on han de caure les seves deposicions, és net. El terra és tant net que fins i tot convida a pensar que les orenetes no l'embruten.
Per agraïdes que puguin estar, però, les orenetes embruten.
I la casa que les hostatja és neta per tot arreu.
Tot el poble, tot el Mas de Barberans és net per tot arreu.


Miro la casa i la remiro, i dic que és gent ben sensible qui hi viu. I que sap com de bones son per als homes les orenetes. A més de belles. 
I alegres.

N'arriba una. Vista i no vista. I segueix la tranquil·litat del lloc. Nosaltres seguim el passeig, saltant la mirada ara al Ports, ara a la plana, ara al poble.

Com ho hauria de fer perquè les orenetes vinguessin a fer niu a la terrassa de casa?. Com els puc explicar que hi estarien bé?

8 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Veig que ja tornes a estar a l'altra punta..., com cada estiu! Fas bé de no parar!!

Durant uns quants anys en tenia un de niu d'oreneta en una cantonada d'un balcó de casa, era molt bonic veure com entraven i sortien els pares,i com els petits de tant en tant treien el cap...., però un estiu van deixar de venir i ja no han tornat més!

Diuen que és normal, que amb tants quilòmetres com fan qualsevol perturbació o accident a mig camí les pot afectar...., però sap greu!

M. Antònia ha dit...

És una llàstima que en molts llocs desapereixin. fa poc vaig veure un reportatge curt sobre el recompte d'orenetes, i la seva protecció.

Marta ha dit...

M'has fet recordar que una vegada que varem passar unes vacances a Boí i varem llogar un apartament, teniem instal·lat un niu d'orenetes al balcó. Ens van estar fent companyia i m'agradava veure sortir els capets dels petits esperant menjar. Aleshores teniem el gat també, però evidentment no arribava al niu, o sigui van ser unes vacances molt ecològiques. Comprenc que desitgis tenir-ne a la terrassa de casa. Ara jo espero el meu tallarol a veure si a la tardor ens torna. Fa poc ens va venir a visitar. Ara deu estar fent turisme a la costa!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En efecte, Gatsaule, tornem a ser a la Terra Alta. I fem alguna escapada per les comarques veïnes, com la del Mas de Barberans.
Per cert, mai m'he enfilat als Ports des d'allí i pel que he vist ha de ser preciós! Si que ho havia fet per Paüls i l'Alfara de Carles. Potser a la tardor hi vagi a fer una escapadeta a mida, perquè els desnivells son importants.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per aquí, M.Antònia, n'hi ha força d'orenetes. Espero que duri.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A veure Marta, si enguany pots oferir-nos noves fotos del "teu" tallarol.

Pere de can Peret ha dit...

Tinc la sensació de que ja no hi ha tantes orenetes pel meu barri. Ja m’agradaria que alguna família d’orenetes s’enamorés del sostre del meu terradet!
El que és la casualitat, hem passat uns dies a Tortosa i hem voltat per Mas de Barberans, Pinell de Brai, l’Alfara de Carles, la Pobla de Benifassà...
Salutacions!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Això de les casualitats és ben divertit. Espero que hàgiu gaudit de l'estada. Ah!, veu tocar la Terra Alta al Pinell.
Salutacions igualment.