Que la qualitat fa nosa a TV3 és per a mi una evidència d'uns anys ençà.
En els continguts i en les formes.
I s'abonen a bandejar tot allò que s'allunyi de la mediocritat.
Poca cosa veig de TV3. I ara, encara menys.
Perquè ara, sembla que l'hi ha tocat fer nosa a "Thalassa", segons notícia del diari "Ara":
"Tot i tenir una audiència minoritària, amb uns 45.000 espectadors i una quota de pantalla del 2% –superior, però, a la mitjana del 33–, el 'Thalassa' és un dels espais més ben valorats de Televisió de Catalunya: segons l'estudi qualitatiu de l'audiència que elabora l'empresa GfK per a TV3, el programa obté regularment notes que se situen per sobre del 9. "
(La negreta és meva)
Notícia sencera aquí.
8 comentaris:
Em sap greu també, és un programa que si podia no me'l perdia mai. He vist algunes reposicions a l'estiu. Jo sí que veig TV3, sincerament poques TV es poden mirar actualment. És qüestió de seleccionar programes d'una i altre i desconnectar-se quan convingui. Actualment el mercat mana i arriba a tot arreu. Molts programes que han rebut premis són massa cars i han deixat d'emetre's.
Mira, en això estem ben bé d'acord. No he vist gaire aquest programa, però sempre m'ha semblat excel·lent. Jo recordo amb enyorança aquella TV3 dels inicis en què es programaven obres de la BBC que es podien seguir en versió original. Ja sé que potser són opcions minoritàries, però cal trobar l'equilibri. Ara no entenc, per exemple, com havent-hi un canal d'esports, suspenen els telenotícies per emetre curses de cotxes. Al cap i a la fi TV3 és un servei públic. També s'han banalitzat molt les entrevistes. Hi ha un circuït de gent que va passant d'un programa a l'altre (tipus Llongueras, amb tots els respectes), que jo crec que aporten poc. En canvi, rarament les produccions pròpies pouen en la cultura amb majúscules. En fi, jo també la veig cada cop menys. M'agrada força més BtV, o miro just el que m'interessa a internet.
TV3 ha anat rodolant com Catalunya Ràdio (d'altres intents com Catalunya Cultura van desaparèixer) des de fa anys, han canviat governs i la cosa no ha millorat i té sort que gaudeix d'un públic fidel i incondicional, entre els quals m'hi compto en ocasions una mica per 'fer país'. A mi també m'agrada més BTV actualment, la llàstima és que no es pot veure a tot arreu del país.
Va néixer generant moltes expectatives i a poc a poc va anar fent figa pel que fa a la qualitat global. De vegades no tot és cosa de recursos, quan més diners és malmeten, menys imaginació i més xaronisme, en el pitjor sentit del terme.
Marta, doncs si molts programes que han rebut premis son massa cars, potser no es mereixien els premis. Disposar de molts recursos no és cap garantia de qualitat, em sembla a mi.
En un altre ordre de coses, les persones més elegants que he conegut eren treballadores.
Doncs si que, en general, estem d'acord aquesta vegada, Mercè.
I com tu, trobo que BTV fa una televisió de força qualitat.
Un altre dia potser hauríem d'aprofundir en això del servei públic.
Júlia, doncs farien bé en no badar massa amb això de les incondicionalitats. Que duren el que duren.
Saps Júlia? Molts vam ser "incondionals" de l'Avui. Fins i tot ens va costar calers.
Sap greu, que programes que donen un toc de cultura desapareguin. Penso que la televisió publica no es tindria de regir pel que diuen les audiències,(al menys en gran part) sinó per quin tipus de societat volem promoure...en fi, una pena.
Publica un comentari a l'entrada