Les basses son eixutes

Assegut sota uns pins (unes pinyeres, com es diu per aquestes terres ponentines), observo el meandre del riu que ve de l'assut i frega i menja el turó del davant.

La meva dona i una amiga es banyen al toll i em criden que està calenteta, que hi vagi. (Uff, quina mandra...).

Damunt la llosa de pedra, una parella jove pren el sol després d'haver-se remullat.

Baixa poca aigua. Sembla com si les deus dels Ports, on neix l'Algars, s'estiguin ja exhaurint.

L'aigua avança molt poc a poc, com mandrosa, repartint-se entre els còdols i les lloses, omplint tot just a mitges les cadolles entre les quals es veu com filets. Però la poca aigua que baixa no s'atura i això fa que al toll hi hagi prou renovació com per estar neta encara i apta per a banyar-s'hi.

Fa molta calor.

Una remor em fa girar el cap. Sento un ramat que s'acosta.

El pastor s'ha avançat i crida a la parella que pren al sol i a la meva dona i l'amiga, que s'apartin per favor, que les ovelles les podrien fer caure. 

Van assedegades.

Mentre s'abeuren les ovelles -porta també unes poques cabres- el pastor em pregunta: "moltes mosques per aquí?"

-Poques. N'hi ha, però poques. S'hi està bé.

- Aquí on és vostè, em diu, jo hi dino moltes vegades. No hi baixo en aquest temps, però les basses de dalt estan eixutes i no queda altre remei.

-Quants caps porta?

-Uns dos-cents.

Parlem, però de cua d'ull el pastor no es perd els moviments del ramat que, al cap de poca estona i sense que jo m'hagi adonat de cap instrucció concreta del pastor, el gos ha començat a reunir novament.

Crida fort un "moltes gràcies" als banyistes que s'havien apartat i alça el braç per a dir-me adéu.

És un home de mitja edat. La seva pell diu de moltes hores de sol. El seu pas és viu i amb quatre passes llargues ja torna ser al capdavant. Fot calor, molta. Però això sembla que no vagi amb ell. Un home dur d'un país dur.

Em sento poca cosa.

La pols que ha aixecat el ramat ja s'ha esvaït. Veig que les dones ja s'eixuguen i venen on soc jo, que tinc les bosses, a canviar-se. La parella encara es queda.