dimecres, 11 de setembre de 2013

Lo Parot


Tenia ganes de conèixer la gran olivera. Com es diu aquí, l'auliver, en masculí, que per això és lo Parot.
Arbre monumental i l'olivera més vella de Catalunya. Se li estima una edat de dos mil anys, o sigui del temps que Jesús caminava per aquest món. Deunidó.

Va ser el proppassat dia 6, dels darrers que vam ser a la Terra Alta. L'alzina és a prop de la carretera, de manera que per a estirar les cames una mica vaig preparar una passejada curta, però que ens omplís una mica més el matí, a l'espera d'anar a dinar a Can Miralles, la fonda de referència d'Horta de Sant Juan.
De la plaça surt un carrer que baixa en direcció a l'antiga estació del tren, deixant el poble a la nostra esquerra. El camí és asfaltat i suposo que devia ser el camí antic d'anar a l'estació.
A la nostra dreta la muntanya de Santa Bàrbara, sempre present, amb el contrallum de sol i núvols d'un matí còmode per a caminar.
Camps conreats i vinyes que fan goig, fins arribar a l'antiga estació. Que com totes les antigues estacions de la ara Via Verda, està feta una runa que encongeix el cor.
Sortint de l'estació fem un tomb a l'esquerra i per un caminoi que puja cap al bosc enfilem la direcció del poble.
Com que no ens n'havíem allunyat gaire aviat arribem al mas propietari de la gran alzina. Un cartell ens indica on és exactament, dins d'un camp d'oliveres.
Talment com si el pare, lo Parot, vigilés la seva mainada.
És realment impressionant.

Com que l'entrada del poble està a uns cinc-cents metres i encara és d'hora, en arribar al cotxe ens en anem una estona al convent de Sant Salvador, als peus de la muntanya de Santa Bàrbara.
El camí de la fotografia és el que, voltant la muntanya pel darrera, puja fins al cim.
Bonica passejada. I el dinar, una satisfacció més.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

És una llàstima que amb l'èxit que té la Via Verda i la cura que hi ha en d'altres coses a aquestes estacions no se'ls doni algun ús o que, al menys, s'arrangin una mica i se n'impedeixi l'accés a l'interior per tal que no es degradin més. Podrien ser restaurants, en algun lloc de les espanyes ho han fet amb espais semblants.

Eva ha dit...

Dvant d'aquest senyor arbre s'ha de treure una el barret...!

Pere de can Peret ha dit...

Quina olivera més impressionant! Llàstima que tant potencial turístic que hi ha al nostre país, no tingui l’empenta i l’estratègia col•lectiva, que segur que atrauria a molta gent...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens raó Júlia, és urgent alguna actuació, ni que sigui provisionalment, per a dignificar les estacions i aturar la seva degradació.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Eva, i a més, està en plena producció!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ben cert Pere. I el País -llegeixi's també Institucions- té un dèficit d'atenció crònic amb les Terres de l'Ebre. Que cal denunciar i corregir urgentment.

maria moncal ha dit...

l'Horta de Sant Joan bé s'ho val i la fonda oi tan!
fantàstic Lo Perot!
i que per molts anys!