dilluns, 16 de desembre de 2013

El Pessebre, a Sant Cugat de Gavadons

Tercera oportunitat per al pessebre del Xiruquero-kumbaià i els meus companys cargolets. Després de l'"apropiació" del 2011 a Sant Pere de Vallhonesta i la destrucció del 2012 al Montcau d'Ordal, torna el nostre modest pessebre a muntanya per a desitjar, com diu en un cantó de la diguem-ne teulada:
"Als excursionistes,
a la gent d'aquestes contrades,
a tothom:
que Llum de Nadal ens il·lumini".


Torna enguany, abraçat a un roure jove, al Turó de Bellver, just a tocar de Sant Cugat de Gavadons, al Moianès, a poca distància de Collsuspina.

És un lloc privilegiat pel que fa al paisatge que d'allí s'albira, gairebé els 360 graus, de la Tossa d'Alp al Canigó, voltant pel Montseny, Montserrat i les serralades litorals.
I un lloc, a més, de molt fàcil accés, doncs per camí asfaltat es pot arribar en cotxe a la bella ermita, ex-parròquia, de Sant Cugat de Gavadons.
Circumstància aquesta que havia de tenir present a l'hora de preparar-ho, doncs venien uns companys que hores d'ara ja no poden fer una excursió a peu i es mereixen tornar a posar un pessebre a muntanya.
Així, ells van pujar en cotxe pel camí asfaltat que dona servei als masos -importants explotacions pecuàries- i que arriba fins a l'ermita mateix. D'allí, dos-cents metres de distància i trenta de desnivell, permeten accedir al proper turó de Bellver, tot tornant a tancar el vailet del tancat de les vaques que, per les evidències que hi deixen, hi deuen pasturar sovint.

Els altres, que portàvem el pessebre,  vam fer el camí de pujada fent un tomb per un altre camí.
Del punt d'inici, Les Casetes, un petit i bonic nucli fora vila, vam tirar per la dreta cap a les Telledes de l'Oller i Can Regàs. passant per uns paratges boscosos d'una bellesa extraordinària. I en tornar vam baixar pel camí asfaltat per a no fer salat a l'hora del dinar que teníem acordat per a dos quarts de tres.

Gairebé tot al cantó obac, el bosc entre el Serrat del Puig i can Regàs, ens oferia un fred viu que no era obstacle per a l'admiració i el gaudi del silenci.
Arribats però, el solet amable, amb un lleuger ventijol fresc, ens van permetre de posar el pessebre gaudint-ne plenament.
Vaig treure de la motxilla els cançonerets que havia preparat i vam cantar unes quantes nadales al pessebre. 

Després, la fotografia de grup de rigor, i cap avall que ve baixada, tot esperant que el pessebre plagui als que per allí passin i, pel gener, el puguem retrobar indemne.
Tant de bo.

13 comentaris:

E ha dit...

Enguany hi haurà més sort! :D

Eva

Ramon ha dit...

Enhorabona per la vostra iniciativa, per l'excursió amb els companys, pel lloc triat, pel caliu que despren tot plegat. Bon Nadal i Feliç 2014!.

joan antoni de luna ha dit...

Això se'n diu tenir fe. Segur que a la tercera reeixirà el projecte i serà respectat com cal.
BON NADAL!

maria moncal ha dit...

Aquest lloc Sant Cugat de Gavadons m'agrada i és veritat que està molt ben situat, nosaltres hi vam anar un dia que vam visitar les coves del Toll i el dolmen de Santa Magdalena crec.
Segur que aquest any reixirà i si passem per allà també li cantarem una nadala amb molt de gust.
Bon Nadal!

M. Antònia ha dit...

Un bon dia per posar el pessebre.
Els de la meva colla van anar ahir, jo no vaig poder.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esperem que sí, E!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Ramon. Fins i tot el temps va acompanyar per tenir una diada ben reeixida.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Antoni, recorda allò que posaven als rellotges de sol:
"Jo sense sol, i
tu sense fe,
no valem res."

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí que és bonic el lloc, Maria. Jo deia als companys que dona serenor.
El fet de posar-hi el pessebre comporta una doble excursió: la portada i la recollida, que serà des d'un altre cantó.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, on el van posar els de la teva colla?

Pere de can Peret ha dit...

Desitjo de tot cor, que aquest any no hi hagi cap contratemps.
Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Gatsaule ha dit...

Aquestes carenes del Moianès i el Lluçanès són molt agraïdes, sempre amb una gran vista del Prepirineu! Aquest racó no el conec gaire, però poder travessar alguna telleda ha de valer la pena! Ja no en queden gaires...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cert Gatsaule. De fet, gairebé segur que és la primera vegada que passo per una telleda.
Això sí, m'he proposar de tornar-hi el juny per a veure els til·lers florits.