dijous, 7 d’agost de 2014

Cinquena postal de vacances 2014

Matí del dia de marxar de Llavorsí.
 
La muntanya del davant deu ser conscient de com me l'he estada mirant aquests dies. De com, gairebé, l'he festejada.
De com l'he resseguida amb l'esguard per tots els plecs i racons visibles, tot imaginant per on hi pujaría des d'aquest cantó.
Com gairebé totes té nom. Però no és dels coneguts, no és una muntanya "de culte". Potser per això ha apreciat més les meves ganes de pujar-hi, de fer-li les petites pessigolletes que poden fer les passes per la seva pell de terra i roques, conscient d'allò que em van ensenyar de jove: "elles, les muntanyes, sempre hi serán. Nosaltres, no."
 
Però no: temps ha que el Xiruquero-kumbaià s'ha de mirar les muntanyes des de baix.
 
Potser per això, vull creure que aquest matí de comiat s'ha volgut engalanar amb llums i boires d'una manera especial. L'estimada s'ha posat el vestit de mudar.

6 comentaris:

Marta ha dit...

Quan he llegit la teva frase de les muntanyes..(elles sempre hi seran, nosaltres no).. he tingut un calfred, jo sempre ho penso quan em quedo palplantada veient-les,evidentment també des de baix:).

Gatsaule ha dit...

Ja deixes el Pallars? Si tornes cap a la costa notaràs el canvi... He anat seguint les teves postals i t'he vist molt moderat, seguint sempre là màxima contra l'esport que presideix el teu blog!!

El terme "muntanya de culte" és ben curiós, fins i tot els que preferim anar a les que no ho són i gaudir de la seva tranquil·litat, no podem deixar d'anar a les altres...., costa escapar-se de les modes!!

Anònim ha dit...

Com ja he dit a la Júlia, em sap greu que hagueu acabat les vacances, m'ha agradava molt rebre postals, cosa que abans es feia quan anàvem de vacandes i ara ja no es fa, per aixó, he disfrutat amb les postals encara que fossin per e-mail,és com si me las enviessis. Ens hem de posar al dia i ara és la época de l'internat.
NÚRIA

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I al cap i a la fi, Marta, Joan Maragall ho expressa tot plegat amb una confessió d'ignorància: "Jo no sé lo que teniu,
que us estimi tant, muntanyes!"

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, hauría de fer un esforç ben gran per a creure que les modes t'influeixen gaire, seguint-te com et segueixo habitualment.
Sí,ja hem deixat el Pallars carregats amb un bon sac d'enyorança. Una antre dia si Déu vol.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vés a saber, Núria, tot i estant a l'era d'internet...tantes coses "tornen"!