Quan el 1976, amb el Seat 850 carregat fins dalt amb totes les pertinences per a acampar, i les que calen portant una petita d’un any, vam anar a Suissa, aleshores un gran "descoberta" per a nosaltres, una impressió va sobreeixir d’entre moltes d’altres: les flors a pobles i ciutats.
Tot plegat una mena de jardí permanent. Ordre, cura, netedat, flors a finestres i balconades...que diferent de casa nostra aleshores!
Aquí les coses han canviat i molt en aquest sentit, afortunadament, si més no pel que fa als arbres i les flors, que de l’ordre i la cura encara patim moltes i serioses mancances a ciutats i pobles.
De la finestra de l'habitació estant
Aquests dies he recordat força aquell viatge en retornar, massa anys després de la darrera visita, per aquests pobles del Pallars Sobirà.
D’acord que tot plegat segueix una mena de "model de muntanya", no diré pas que no, però aquest bé de Déu de flors, netedat i cura, en un entorn privilegiat, fa molt de goig.
1 comentari:
Això de despertar-se amb aquesta vista, és un privilegi. En aquestes alçades les flors estàn tant sanitoses..!!! que els de ciutat les envegem..!!!!
Publica un comentari a l'entrada