dilluns, 15 de setembre de 2014

Vist i Retratat: franquisme sociològic

Els capteniments que es mantenen per molts anys canvien molt lentament.
Quaranta anys de franquisme governant, amb la seva manera de fer, de dir, impregnant-t'ho tot, no van canviar ni canvien d'un dia per l'altre pel fet del procés de transició i l’establiment del règim democràtic.
Vet aquí el perquè de la baixa qualitat de la democràcia espanyola, que si bé té lleis que podrien ser homologades a democràcies avançades, aquestes es veuen enfaixades per maneres de fer que encara mantenen els “tics” del franquisme.
Com si no, per exemple, explicaríem la pràctica desaparició de la tercera gran pota, per definició, de tota democràcia que es mereixi aquest nom, com és la independència del poder judicial?
O la interpretació fonamentalista de les lleis constitucionals?
I declaracions de líders polítics com ara aquesta recent del president de la Rioja que “els sobiranistes moriran?”, o l’ara parlamentari europeu que quan era ministre amb Aznar havia de tirar endavant l’infaust pla hidrològic “por cojones”?, o la del president actual d’Extremadura, de tanta incontinència verbal?

Compte però, que aquests tics, entre els que sobresurt una determinada tendència a la voluntat d’imposició, tot i ser majoritaris en un cantó no ho son exclusivament. Determinades maneres de fer i parlar de l’altre cantó també denoten el pòsit d’aquest franquisme sociològic que només amb més anys i canvis generacionals aniran desapareixent –esperem-ho- definitivament.

Això del franquisme sociològic em va venir al cap veient el “missatge” d’autofactura a la jaqueta, a tall de com es fa a les samarretes, d’aquest senyor, el mes de juliol, al carrer Sant Pau de Barcelona.



6 comentaris:

Eva ha dit...

Vaja, una altra cosa potser tenia, però justament això... És un acudit molt dolent!

Pere de can Peret ha dit...

Jo també ho crec. Tot això barrejat amb una cultura i coneixement molt primaris...
El canvi generacional ajudarà, però l’educació és fonamental!

joan antoni de luna ha dit...

Ben cert que hi ha encara la interpretació històrica que Franco va salvar i restituir la legitimitat monàrquica trencada pels rebels republicans, separatistes i rojos. I que la "nova democràcia" i reinstauració borbònica, porta la llavor separatista que cal corregir "por cojones"

Marta ha dit...

No es va fer net en la transició. Penso que costarà, encara una altra generació pel cap baix. Els lligams són forts.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mireu que n'és de complexe tot plegat!
És una anècdota. I té el valor que té.Però hi és.
Doncs això: vist i retratat.

maria moncal ha dit...

No canviaran mai i no ens podem esperar més!