dimarts, 20 d’octubre de 2015

Sant Joan de l'Erm

Bloc de motxilla del dijous 24 de setembre de 2015


Començar a les onze del matí a caminar no és ben bé allò que se'n diu d’hora. Però té indubtablement els seus avantatges quan, com és el cas, el que es pretén és un petit recorregut.
Ve a ser com allò de “picar” versus dinar, o sopar. Picar pot anar bé a qualsevol hora si no s’és com jo, que picar fora d’hores em fa passar la gana per a l’àpat reglamentari –per així dir-ho- posterior. Fora de l'àmbit gastronòmic, en canvi, fer un tast d'excursió sempre em ve de gust i no em fa pas passar les ganes d'una excursió més (moderadament), llarga.

Aquest dijous, és el dia de la Marededéu de la Mercè d'enguany i em ve de gust també anar a estirar les cames, però a prop.  De manera que obro la carpeta dels “Pendents possibles” i trio un lloc. Ostres! Sant Joan de l’Erm, és veritat!

I me'n hi vaig. Cap a la Palma de Cervelló, i aparco uns metres més enllà de la creu de terme, a la sortida del pont vell, que ara queda més a prop del pont nou. Que bonica és. I els més important: hi és. Que pels temps que corren….
Sant Joan de l’Erm era enrunada i gairebé tapada per la vegetació quan hi passàvem per anar a Corbera, amb el pessebre que posàvem a la Creu de l’Aregall. I quan anàvem a retirar-lo i ens l'emportàvem a Molins. Però mon cunyat Joan, tant vinculat a la Palma com està, em va dir fa uns mesos que l'havien recuperada i em vaig prometre que m’hi arribaria un dia.

Tot ha canviat molt d'aleshores ençà, tant se val, però el camí rogenc dels detritus de l’erosió de l'arenisca de la zona, afortunadament, no. Ni les llenques de pedra del mateix color, ni els reflexes de llum de la pinassa damunt les pedres. Potser és que em son camins estimats i me'ls miro de bon ull. Però tot i la proximitat de cases noves li reconec l'encant.

I no me'n puc estar –ves quina criaturada- de fer el que fèiem quan arribàvem a “la trona”: córrer per a seure-hi. Aquesta vegada sense córrer, això sí. Preparo la màquina per a que em faci un parell de fotografies automàtiques i hi pujo, però com que no vaig prou lleuger no arribo a temps que em retrati assegut a la trona. Mala sort.


Passo pel costat del cementiri, que ja és a prop de Sant Joan i tanmateix m’enduc una alegria. L’espai ha estat molt ben arranjat i l’ermita consolidada i amb el sostre refet de nou, però sense pretendre cap imitació.  A dins es veu que encara queden pendents treballs d’excavació i estudi. 

M’assec en un dels bancs que han posat a relativa distància a fer el cigarro i contemplar de nou –pel que fa a l’ermita gairebé de bell nou- aquell espai i deixar que s’escolin pel front, com suor d’estiu, aquells records que formen part de mi, alguns molt endins. 

Veig que l’ermita ara també en diuen Sant Joan del Pla, i de la zona que l’envolta Parc de l’Ermita de Sant Joan del Pla o de l’Erm. No ho sabia. Als palmerins, no tant sols nosaltres, sempre els havia sentit a dir Sant Joan de l'Erm. Però és igual. L’important és com de bé ha quedat aquell espai. Com per tornar a casa content.





6 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

Quina sort quan les retrobades amb experiències del passat són capaces de produir aquests sentiments tan positius. Una bona càrrega energètica.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola Joan Antoni, diumenge vaig pensar en tu, quan érem a Concabella i a més de visitar el castell i les interessants exposicions que hi ha, ens van informar d'excursions pels espais protegits de la plana de Lleida. Hi anirem, si Déu vol!

Gatsaule ha dit...

Avui m'he endut dues sorpreses, la primera que aquest dijous fos la Mercè, la segona que Sant Joan de l'Erm fos a prop de la Palma de Cervelló... Sort que al final tot s'acaba entenent!

Ramon ha dit...

M'has descobert un indret molt a prop de Corbera, on hi vaig sovint i a més per La Palma de Cervelló. En prenc bona nota!. Gràcies.El teu post fa venir ganes d'anar-hi.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaja, Gatsaule, sense pretendre-ho veig que fet un petit joc.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tinc per cert que t'agradarà, Ramon.