dimarts, 8 de març de 2016

Episodi d'oblit profund

Qualsevol paper de mida adequada que tinguis a mà pot servir de punt de llibre.
Potser sempre és millor que fer el clàssic doblec a la punta de la pàgina. Per allò de no malmetre el llibre, cura que teniem en aquells temps que els llibres valien calers i representaven el que representaven per al coneixement.

Tot i que avui no crec que cap col·leccionista de punts de llibre, col·leccionisme força estès, admetés com a tal el probable "punt de llibre" que l'altre dia ens va aparèixer entre les pàgines d'un.
Sí. Un bitllet d'autobús de la línia de Tremp a Fos.
M'acabo de mirar els mapes perquè no sabia on és Fos, Hòs en occità. I resulta que és dins a França, passat Eth Pont de Rei.
Un dia 3 i per 7 pèles, vam anar de on a on? Perquè no hi cap "taladro" com diu el bitllet.
I dic vam, perquè sol no hi he estat mai per aquelles terres.
Pel Pallars, per l'Aran...?

Boira tancada. Foscor absoluta. Ni la més mínima aproximació. Res.
Oblit total.

Qui sap? potser un dia una llumeta s'encengui, un petit detall, un mot, una olor...
desencadeni un bri de llum d'aquell passat, que, fins ara, rau silenciós a l'oblit profund.

10 comentaris:

Ramon ha dit...

Complicadíssims els mecanismes que regulen la memòria i la desmemòria de les vivències. La troballa que ens expliques, és possible que ara estigui voltant pels circuits neuronals del teu cervell i d'aquí unes hores, uns dies o potser uns mesos, en el moment més insesperat, es faci la llum; però també és possible que això no passi perquè un "reset" més o menys automàtic hagi esborrat aquest "arxiu".

Eva ha dit...

"en aquells temps que els llibres valien calers"?

Helena Bonals ha dit...

És com la magdalena de Proust.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És així com dius, Ramon. I la veritat, empipa una mica si no te'n pots sortir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Eva, he errat el plural.
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear,
"CALÉ m.
|| 1. Moneda de coure que valia un quart. «Per l'Encandeler, los ous a calé» (refr. de Tremp).
|| 2. Diners (en llenguatge d'argot). S'usa preferentment en pl.: calés. Portes almenys calé llarg, paiet? Espriu Lab. 66. Fer el calé: fer la copeta, beure un poc de licor (Sta. Col. de Q.).
Intens.: (pl.) calerets, calerots."
O sigui, hauria d'haver escrit "calés".

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A veure si trobo la magdalena que desencadeni el procés, Helena, a veure...

Eva ha dit...

No ho deia per això, sinó perquè avui dia els llibres també valen diners! :)

Júlia ha dit...

Eva, els llibres avui no valen res, només es paguen les novetats, pots trobar llibres bons regalats o gairebé a molts llocs i a les biblioteques no et cobren res i ho trobes tot, crec que el tema ha canviat molt i molt en comparació amb d'altres temps.

Júlia ha dit...

Fins i tot un senyor dedicat a buidar pisos m'ho va dir no fa gaire, els llibres pesen molt i valen molt poc...

Eva ha dit...

Completament en desacord. En primer lloc, no a tot arreu les biblioteques funcionen igual de bé. Però, sobretot... és que les biblioteques no paguen per aquests llibres que ofereixen? I qui paga les biblioteques? Doncs nosaltres, i no poc! Paguem per un servei de gestió.

La idea que "les biblioteques són gratuïtes" duu a lleis estrambòtiques com la del repagament per les medicines, etc.