De temps immemorial les aigües,
tossudes,
modelen capricis al seu pas
damunt la finor de les calcàries blanques.
Ara, els tolls, els còssins, les cadolles,
bateguen vida en l’esperança certa
que tornarà a baixar lo riu d’Algars.
Que tot va i ve i se’n torna,
Que tot arriba, passa i reneix,
Que l’aleví de la cadolla,
Dies a venir serà un peix.
1 comentari:
Un indret preciós!
Publica un comentari a l'entrada